|
Notes:
|
Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les
institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l’Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l’interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van
resistir la invasió fins a l’últim dia d’octubre de l’any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.
Before the failure of the inner counter-revolution conducted by the royalists, practically
from the beginning of the constitutional system inaugurated by the revolution of Riego, the
absolutists elements organized by means of the celebration of the congress of Verona the in-
vasion of the Spanish territory by the French troops (One Hundred Thousand Children of
Saint Louis). The reaction of the local institutions of Lleida, the Paeria (city council) principally, arrived promptly. Quickly they rejected fervently the foreign imposition and they organized the inner resistance of the city. This resistance ran into the economic shortage of the municipal property, for this reason they had to make a defensive warfare. This tactics were
successful since they resisted to the invasion until the last day of the month of October 1823,
to turned themselves together with cities like Barcelona or Tarragona, into the bastions of liberalism. |
