|
Notes:
|
Introducció: En l’actualitat, quan s’investiga en gent gran s’utilitza el terme símptomes depressius en detriment del de depressió. Aquests engloben un estat d'ànim trist, una alteració del humor en què la tristesa és patològica, desproporcionada i profunda. La prevalença en la comunitat oscil·la entre 12,3% i 37,9%.
Objectiu: Avaluar la influència de la pràctica habitual d’activitat física i altres factors associats amb la presència de símptomes depressius en les dones majors de 60 anys que acudien a les llars municipals de Lleida.
Metodologia: Estudi descriptiu (primera fase transversal de l’estudi Activitats Fragilitat de Lleida (AFRALLE)), en dones de 60 o més anys, residents a la comunitat de la ciutat Lleida. Es va realitzar un mostreig per conveniència en diferents llars municipals de la ciutat.
Variables i instruments de mesura:
- Variables sociodemogràfiques: Edat, estat civil, nivell d’estudis, convivència, ingressos mensuals i participació en altres activitats.
- Estat de salut: Estat depressiu, estat cognitiu, capacitat instrumental, estat nutricional, percepció de l’estat de salut i por a caure.
- Activitat física i temps que fa que realitza activitat física.
Recollida de dades
L'obtenció de la informació es va realitzar a través del quadern de recollida de dades (enquesta AFFRALLE). A més, d'un manual de procediments que es va lliurar a cada investigador participant en el qual s'explicava com realitzar el qüestionari correctament, per tal d’unificar la tasca de tots els investigadors. La recollida es va produir en cada llar municipal.
II
Anàlisi estadístic
Es va procedir a una anàlisi descriptiu i analític (bivariada i multivariada) de les variables recollides en la valoració inicial. Per demostrar la significació estadística dels resultats es fixarà el valor de p < 0,05. A més, tots els càlculs estadístics es realitzaran amb el programa informàtic SPSS versió 20.
Resultats: La mostra total estudiada va ser de 144 indivídues amb una mitjana d’edat de 74,5 anys. Quant a les característiques sociodemogràfiques de la mostra, la majoria eren vídues, tenien estudis primaris, convivien soles, tenien uns ingressos mensuals entre 600 € i 900 € i no participaven en cap altra activitat. Referent a les característiques de l’estat de salut, la majoria no presentava deteriorament cognitiu ni discapacitat instrumental greu i sí tenien un correcte estat nutricional i percebien un bon estat de salut. Afegir que més de la meitat de les dones tenien por a caure. La majoria de dones realitzaven activitat física, la meitat de les quals feia més de dos anys que hi participaven.
La prevalença de símptomes depressius en les dones estudiades, calculada a través de l’escala CES-D, va ser del 38,1%.
L’activitat física no va obtenir significació estadística en les anàlisis bivariants. Per altra banda, en la regressió logística van ser 4 els factors independents associats als símptomes depressius: mala percepció de salut, discapacitat instrumental, baix nivell d’estudis i por a caure; quasi tots ells pertanyents als factors d’estat de salut.
Conclusions: Els símptomes depressius en les dones majors de 60 anys que viuen en la comunitat constitueixen un problema freqüent. La percepció de salut, la discapacitat instrumental, el baix nivell d’estudis i la por a caure són factors que s’han associat de manera independent en aquests. El fet de conèixer-los pot permetre incidir-hi i prevenir-los, fet que millorarà l’estat de salut de la gent gran i es reduiran els costos sanitaris. |
