|
Notas:
|
L’objectiu de l’article és estudiar la percepció que els traductors catalans del començament del
segle XX tenien de la llengua. S’han pres en consideració pròlegs i articles de traductors com ara
Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs
Par i Carles Riba, i també de crítics com el mateix Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i
Mayoral i Lluís Nicolau d’Olwer, i s’han analitzat els comentaris que dediquen a l’estat de la llengua
literària utilitzada en les traduccions; comentaris que van des de la constatació de les mancances
de la llengua al començament de segle, passant per la necessitat de netejar-la i regenerar-la, fins
als avantatges que comportava el fet de traduir amb una llengua encara no fixada i, doncs, dúctil
i emmotllable. |
