|
Notas:
|
Objecte: Determinar quin és l’impost de societats que paguen les empreses familiars
catalanes, i observar així si aquestes suporten una major pressió fiscal respecte a les
empreses no familiars com a conseqüència de la seva aversió al risc, i per tant, d’una
menor agressivitat fiscal.
Disseny/metodologia: S’ha calculat el tipus impositiu que han suportat durant el
període 2008-2013 una mostra de 382 empreses catalanes grans i mitjanes que sempre
han obtingut beneficis durant els darrers deu anys. Aquest tipus impositiu s’ha calculat
a través de dos estimadors, per una banda el tipus meritat, tradicionalment utilitzat en
aquest tipus d’estudis, i per altra banda el tipus efectiu, que proporciona una mesura
més real del que realment han pagat les empreses.
Aportacions i resultats: Els resultats obtinguts mostren que les empreses familiars
suporten uns majors tipus impositius, tant meritats com efectius respecte a les no
familiars. No obstant, aquest resultat no es pot generalitzar per al conjunt d’empreses,
ja que si bé és cert que les grans empreses familiars són les que suporten una major
càrrega fiscal, el caràcter familiar de l’empresa no exerceix influència significativa entre
les empreses acollides al règim especial per a empreses de reduïda dimensió.
Limitacions: En l’estudi no s’ha contemplat la influència que altres variables poden
exercir sobre l’impost de societats, tals com l’endeutament, la intensitat de
l’immobilitzat o el creixement de la companyia entre altres. Per altra banda, en el càlcul
de l’impost efectivament pagat per les empreses de reduïda dimensió s’ha considerat un tipus genèric del 25%, sense considerar (per falta d’informació disponible) que en
aquestes empreses, la base imposable que excedeix de 300,000€ grava al 30%.
Valor afegit: En la literatura són molt pocs els estudis que han analitzat si l’aversió al
risc, tret característic de les empreses familiars, pot ser un factor determinant de la
seva agressivitat fiscal. A més, en aquest estudi, no només s’ha estimat el tipus meritat
(tradicionalment utilitzat en la literatura), si no també el tipus efectiu, que a partir de
les dades que proporciona el NPCG (actius i passius fiscals) permet estimar d’una
manera més precisa l’impost que realment paguen les empreses. |
