|
Notes:
|
L’aparició de noves tecnologies, l’evolució de la informàtica moderna i l’ús
massiu que se li està donant (comerç electrònic, correu electrònic o la banca
a través de la xarxa, entre altres) han fet que el nombre de problemes de
seguretat vagi creixent. Com passa en una comunicació parlada entre dues
persones, una transacció informàtica també pot ser escoltada/interceptada
per una tercera part no desitjada i això pot suposar un problema. El que s’intenta
fer és crear noves tècniques per poder garantir la seguretat d’aquesta
informació. Aquesta situació és la que ha fet que, avui en dia, la criptografia
sigui vista com la metodologia per proveir la seguretat en la xarxa, incloent
la identificació d’entitats i el control d’accés als recursos, la confidencialitat
dels missatges transmesos, la integritat dels missatges i la no repudació
d’aquestos. Així doncs la criptografia, s’utilitza no solament per protegir
la confidencialitat de les dades, sinó per garantir també la seva integritat i autenticitat.
Durant el treball s’intentarà introduir el contepte de corba el·líptica, així
com també el de pairing (o aparellament). A més a més, per treballar una
mica més amb aquestes corbes i aquests aparellaments, s’ha realitzat la implementació
de dues senzilles aplicacions que serviran per veure l’ús dels
aparellaments i corbes el líptiques d’una manera més pràctica. La primera
implementació és una compartició de claus a tres bandes, que més enllà de
tenir una utilitat pràctica concreta, com passarà en el segon cas, ens serveix
per veure com es compleixen les propietats dels aparellaments que es
descriuen de la manera teòrica. La segona implementació és una de les aplicacions
més conegudes en les que es pot utilitzat la encriptació basada en
Identitat, que és l’enviament/recepció de missatges mitjançant un correu
electrònic. Aquestes dues implementacions ens serveixen per veure com les
característiques dels pairings ens poden ajudar a resoldre un ampli ventall
de problemes. |
