|
Notas:
|
En un context mediterrani en el qual les demandes hídriques s’atansen a les disponibilitats
o les superen, les confrontacions per l’aigua esdevenen un motiu destacat de conflictes
socials i territorials. Més enllà de la col·lisió històrica que ha existit entre regants, abastaments
urbans, empreses hidroelèctriques i altres usuaris o interessats, les desigualtats en la distribució
de l’aigua i l’existència o perspectives de transferències entre conques, han obert la
porta a una conflictivitat cada cop més oberta entre territoris. Des d’un punt de vista tècnic
es poden albirar solucions força raonables a les necessitats i gestió del cicle de l’aigua, però
els conflictes territorials traduïts en bandera política no permeten abordar-les i aboquen a
l’adopció de solucions pitjors des d’un punt de vista ambiental, econòmic i social. |
