|
Notes:
|
Aquesta contribució als estudis neològics del català usat als mèdia orals, especialment
a la televisió, ens permet confirmar que la neologia de manlleu, que ens facilita la denominació
de nous objectes i conceptes amb vocabulari forà, prové majoritàriament de l’anglès, esdevingut
l’idioma innovatiu per excel·lència en una gran varietat de camps, sobretot en els esports i la
tecnologia. A més, la terminologia especialitzada, formada d’arrels clàssiques i afixació culta
afavoreix la renovació i l’augment de les habilitats expressives de les llengües en qualsevol àrea
científica com a resultat de la ràpida evolució de la nostra societat. S’hi tracta un bon nombre
de processos de formació de paraules, com ara la de derivats i compostos cultes, l’habilitació de
noms propis, l’acronímia i la siglació, així com l’adaptació al català segons les seves regles ortogràfiques
i ortoèpiques.
Aquest treball s’ha dut a terme mitjançant el finançament atorgat al Grup de Recerca en Fonètica
(Grecfon) de la Universitat de Lleida per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya (Programa de recerca 2009-13,
codi 2009 SGR 408; IP: Joan Julià-Muné) i, prèviament, per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
per mitjà del projecte «NEOXOC: desenvolupament d’una xarxa d’observatoris de neologia de les varietats geolectals
del català» (Programa de recerca 2008-10, codi PT2008-S0402-CABRE01; IP: M. Teresa Cabré Castellví,
IULA, UPF), com a resultat de la col·laboració durant el darrer quinquenni entre els grups de recerca indicats |
