|
Notas:
|
L'aigua ha estat sempre present, alimentant les hipòtesis que orientaven el nostre treball, al llarg d'aquests 25 anys de recerca en la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Ha estat sempre un tema recurrent i ho continua sent. Quan ens interessem per les raons de l'elecció de l'emplaçament o del seu abandonament segles després, quan ens preguntem sobre el traçat de l'antic curs de l'Aixaragall i la reconstrucció paleoambiental, quan l'objectiu són el sistema de fossats i les defenses o el pou central, sempre, de forma inevitable i una vegada i una altra, la reflexió ens portava i ens ha portat a l'aigua. Sense cap mena de dubte, existeixen uns quants poderosos discursos per explicar la Fortalesa des de diferents perspectives, entre altres, l'afirmació d'aristocràcies territorials, l'emergència de cabdillatges durant la primera edat del ferro, l'entitat de les defenses i l'arquitectura del poder, els cavalls o la metal·lúrgia del ferro, però, malgrat que tots són necessaris i complementaris, potser cap d'ells resulta tan transversal, tan compressiu i comprensiu com l'aigua. Més enllà d'obvietat
Aquest treball s’ha fet en el marc del projecte “La arquitectura del poder en el Valle del Segre y el
Mediterráneo noroccidental durante el III y el I milenio antes de nuestra era”, HAR2008-05256 finançat pel
Ministeri de Ciència i Innovació. |
