|
Notes:
|
En les diferents recerques sobre la socialització familiar són cada vegada més habituals les
referències dels progenitors catalans de classes mitjanes i altes a la complexitat, a les dificultats
i a la tensió creixent que implica educar els fills i les filles. Sobre això, i amb la teoria
de la civilització de Norbert Elias com a fil conductor, l’article es pregunta pels malestars
que actualment travessa la socialització familiar i els posa en relació amb quin és l’objectiu
del mateix procés en la nostra societat immersa en un capitalisme financer i flexible. Així,
si la finalitat és la «socialització terciària» (Mead, 1964; Bateson, 1984), dins les famílies
emergeixen un seguit de neguits i malestars lligats a l’autoritat, l’autonomia, els hàbits, els
conflictes i els càstigs, les normes, les convencions i les prohibicions, etc. que, segons el parer
de l’autor, cal comprendre dins del nou context social i econòmic i en relació amb els nous
objectius de l’educació familiar de les famílies benestants catalanes.
In recent research into family socialisation processes, middle- and upper-class Catalan parents
are increasingly referring to the complexity, difficulties and growing tensions involved
in raising children. Drawing on Norbert Elias’ theory of civilisation, this article sets out to
examine the uncertainties regarding family socialisation processes by relating them to the
goals of the process itself in a society that is immersed in a flexible financial capitalism.
Thus, if the aim is “tertiary socialisation” (Mead, 1964 and Bateson, 1984), within families
there is growing unease and anxiety regarding the notions of authority, autonomy, habits,
conflict, punishment, rules, conventions, prohibitions, etc., that, the author argues, can best be understood by relating them to this new social and economic context and the new
educational objectives of well-off Catalan families. |
