|
Notes:
|
Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar,
les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà
d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt
de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència
familiar.
En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball
dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del
mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de
Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com
un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma.
Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos
rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de
l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del
XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però,
tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament,
van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons
l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals,
6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires.
És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar. |
