|
Notas:
|
Curs 2011-2012
L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball
sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6
anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6
setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una
periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes
cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental
combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps
d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5
mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima
velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb
una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures
(2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i
acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per
Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap
entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren
els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment
(CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren
significativament el SJ i el CMJ.
Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris
amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de
controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula
uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres
períodes de la temporada.
The aim of this stydy is to compare the influence of two different working
methods on explosive strenght in 9 regional and national level athletes (19,6 ±
2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) who trained during the competitive period
(6 weeks with a frequency of 2 times per week) folowing a growing time period.
The subjects were divided into 3 groups with 3 athletes each, but using different
training means: The experimental group had to combine the vibration platform
with an exposure time to vibration of 30’’, at an intensity of 45 Hz and and
amplitude of 5 mm with a break of 1’. Then, 3 sets of 8 repetitions permormed
at maximum speed at concentric phase and controlling speed at the eccentric
phase, with a 3’ break at the flywheel (1). The experimental group of free
weights (2), permormed 4 exercices: squat, pliometria (CEE), horizontal
multijump and accelerations following the study of Badillo and Gorostiaga
(1995) related to explosive strength. The third group was a control one (3) and
did not made any strenght training. They permormed, before and after the
intervention period, the following tests: no countermovement jump (SJ) and
countermovement jump (CMJ). The results showed that the group (1), (2) and
(3) meaningfuly decreased the SJ and CMJ.
We conclude that training, both combining vibratory stimulation with inertial
machines as well as free weights, seems to be a working method to be strictley
controlled because of the high level of fatigue, both muscular and physiological,
the athlete shows, much higher than in other periods of the season. |
