|
Notes:
|
Curs 2012-2013
University students which are in exams period tend to modify their habits; physical activity, diet, rest, etc. This means a lesser physical and academical performance. “Tal situación les puede hacer experimentar agotamiento, poco interés frente al estudio, y autocrítica (Caballero, Abello & Palacios, 2007)”(13)
Because of that, the goal of this investigation is to observe if practising physical activity during exams period affects the stress level and the academical marks.
Students which took part in this investigation had been distributed in two groups: one group which does physical activity minimum 2 days per week (from 5 to 15 hours) and another group which doesn’t practise, or maybe just do less hours than the first group. The sampling is performed by 18 students of Universitat de Vic (9 in each group).
During 3 months, they had to answer some questionnaires, first of all, to know the characteristics of all the students (physical activity level, what kind of physical activity they did, average academical marks, etc). Then, they had to do 2 tests to go further in the stress topic (STAI and Escala Estrès Percebut), and finally, the last questionnaire was useful to know if they have been ill after exams period or during it.
This 3 months period has been divided in 3 phases: 1st phase at the end of November to choose the participants and learn their characteristics, 2nd phase to do the stress tests (from December until January), and the 3rd phase to collect the data from the questionnaires and tests (end of January).While the groups were being analysed, it was clear to see that the students which practise physical activity tend to suffer less stress in both periods (with and without exams), compared to the sedentary group. Apparently, due to the questionnaires results, the sedentary students suffered more illnesses during or after the stressing period.
Therefore, even there are significative differences between both groups in connection with stress level (even from STAI or Escala Estrès Percebut), there isn’t any association towards the academical results, because after all, the sedentary group tends to have better marks than the other group.
Els alumnes universitaris quan estan d’exàmens tendeixen a modificar els seus hàbits; l’exercici físic, la dieta, el descans, etc. Això comporta una disminució del rendiment físic. “Tal situación les puede hacer experimentar agotamiento, poco interés frente al estudio, y autocrítica (Caballero, Abello & Palacios, 2007)” (13)
Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest estudi és observar si realitzar activitat física durant el període d’exàmens influeix en el nivell d’estrès i en els resultats acadèmics.
Els alumnes participants a l’estudi s’han distribuït en 2 grups: un grup que realitza activitat física un mínim de 2 dies per setmana (de 5 a 15 hores) i un altre que en no en realitza, o menys hores respecte l’altre grup. La mostra és d’un total de 18 alumnes (9 a cada grup) estudiants de la Universitat de Vic.
Durant un període de 3 mesos van haver de respondre a uns qüestionaris; primer de tot, un inicial per conèixer les característiques de cada alumne (nivell activitat física, tipus d’activitat física, nota mitja de la carrera, etc), seguidament per mesurar el nivell d’estrès s’han utilitzat dos tipus de test (STAI i Escala Estrés Percibido), i finalment, s’ha utilitzat un últim qüestionari per conèixer si han tingut algun tipus de malaltia després o al final del període d’exàmens.
Aquest període de 3 mesos s’ha dividit en 3 fases: la primera fase a finals de novembre per seleccionar als alumnes participants i conèixer les característiques de cadascun, la segona fase per passar els tests d’estrès (inici de desembre i inici de gener), i la tercera fase per recopilar les dades obtingudes (finals de gener).
A l’analitzar els grups, s’ha comprovat com el grup d’alumnes universitaris que realitzen activitat física (AF) tendeixen a patir menys estrès, tant al període amb exàmens com al període sense exàmens, respecte al grup sedentari. Els universitaris que no realitzen AF tendeixen a patir més malalties durant o després del període estressant.Tot i que hi ha diferències significatives entre els dos grups respecte al nivell d’estrès tant del STAI com del Escala Estrés Percibido (E.P.), no s’ha trobat cap relació pel que fa als resultats acadèmics, ja que fins i tot, el grup que no realitza AF tendeix a tenir unes dècimes més que el grup que en realitza. |
