|
Notes:
|
Curs 2012-2013
La principal fita dels ciclistes ha estat sempre l’entrenament per millorar les seves condicions i prestacions fisiològiques. Al llarg dels anys, el ciclisme com pràcticament tot l’esport s’ha anat modernitzant, no només tecnològicament. Això ha provocat l’aparició d’especialistes, corredors destinats a destacar, només en unes determinades condicions, per sobre els demés. Una d’aquestes condicions més restringides son les arribades massives, terreny dels anomenats esprinters, els quals brillen per sobre els demés degut a la seva potència, velocitat punta i arrancada.
L’entrenament d’aquesta tipologia d’especialitat ha deixat entreveure varies ambigüitats i algunes problemàtiques de fonament teòric. L’esprint en el ciclisme es dona després d’un gran desgast de les reserves energètiques i de fatiga muscular. Per tant, entrenar-lo amb blocs de velocitat no té lògica. Tampoc es una opció viable el recurs que molts equips utilitzen: agafar corredors joves de la pista, i que la seva genètica (fibres ràpides) i les seves característiques de pistard1 facin la resta, perquè al pas dels anys perden aquesta exclusivitat.
Aquest estudi es proposa buscar una manera de treballar i potenciar l’esprint del ciclista a partir de la força explosiva, garantint preservar les condicions aeròbiques per tal de que no perjudiqui per altra banda la seva resistència.
Per tal d’aconseguir-ho, s’efectuaran uns tests. Un focalitzat en mesurar les prestacions en un esprint dels subjectes. L’altra es basarà en avaluar la força explosiva d’aquets, a partir de salts verticals. Un cop obtinguts els resultats de la primera tanda, els subjectes seran sotmesos a un entrenament combinat de sobrecàrrega, per tal de observar, en la segona tanda, si els resultats son significatius.
Com a conclusió, es podria destacar el fet de millora en la majoria d’aspectes en tots els tests per part de tots els subjectes, i que probablement, hi ha una correlació significativa entre la força explosiva i la capacitat per esprintar, tot i que s’haurien de corroborar els resultats amb una mostra més gran.
The main objective of cyclists train has always been to improve physiological performance. Over the years, cycling has been modernized, not just technologically. This has caused the appearance of specialists. Cyclists designed to highlight only under certain conditions. One of these conditions more privileged are the mass arrivals, field of the sprinters. This type of cyclist shines over others due to their power, top speed and acceleration.
The training of this type of rider has planted several doubts and some problems of theoretical basis. The sprint of cycling occurs after lose a lot of muscle strength and energetic reserves, because of tiredness and fatigue. For this, train from specific velocity blocks has not logical. Also, is not a valid option what many teams to do: take young riders the track, and that their genes and characteristics are sufficient. As along the years, these riders lose that resource.
This study aims to find a way to work and improve rider sprint from explosive force, ensuring preserve aerobic conditions so as not to impair its predetermined resistance.
To achieve this, we will do some tests. In the first, we will measure the performance of individuals in a sprint. The other is based on assessing the explosive strength, from jumps. Once obtained the results of the first round, subjects will undergo a training combined in order to observe if in the second round of tests, the results are significant.
In conclusion, we could highlight the fact that improvement in most aspects in all tests by all subjects, and probably there is a significant correlation between explosive strength and sprint capacity, however should confirm the results with a larger sample. |
