|
Notas:
|
L’objecte del present estudi és caracteritzar el temps de vol (Tv) de la fase aèria en l’exercici d’arrencada en halterofília. Es
descriu el seu comportament en funció de l’increment progressiu de la càrrega i en relació a variables biomecàniques de l’estirada,
així com la seva evolució en un cicle d’entrenament. Es va fer un test màxim de càrregues progressives amb set halterofilistes (n = 7)
de competició. Mitjançant els sistemes de valoració Musclelab i Chronojump es van registrar els valors de: força (F), potència (P),
velocitat (V), pic de velocitat (pV) i alçada relativa (Hrel
) de la barra en l’estirada, al costat del Tv del desplaçament dels peus de
l’aixecador a l’entrada sota la barra. Es va observar una moderada correlació negativa (r = –0,561; p < 0,01) entre el Tv i la càrrega
màxima del test (%1RMT). No es van trobar correlacions significatives per al Tv respecte a la resta de variables analitzades. El
Tv disminuïa amb l’increment de la càrrega en rangs submàxims, i era de natura aleatòria amb l’ocupació de càrregues màximes.
En un subgrup de la mostra (n = 4) es van valorar les mateixes variables passades vuit setmanes. El Tv, la Pmàx i el pV suggereixen
ser variables suficientment sensibles per monitoritzar els canvis generats per l’entrenament en vuit setmanes, encara que la reduïda
dimensió mostral no va permetre aconseguir diferències significatives. Aquests resultats destaquen la possibilitat de considerar el Tv
i la P com a mesures de control en l’entrenament d’halterofilistes, preferentment en l’ús de càrregues submàximes.
The purpose of this study is to describe the flight time (Ft) of the aerial phase in the snatch exercise in weightlifting.
Behaviour is described based on the progressive increase in the load and in relation to biomechanical variables for the pull
and its evolution in a training cycle. A maximum progressive load test with seven competition lifters (n = 7) was performed.
The Musclelab and Chronojump scoring systems were used to record values for strength (S), power (P), velocity (V), peak
velocity (pV) and relative height (Hrel) of the bar on the pull, together with the Ft of displacement of the lifter’s feet when
entering under the bar. Moderate negative correlation (r = –0.561; p < 0.01) was observed between Ft and the maximum
test load (%1RMT). No significant correlations for Ft with respect to the other variables examined were found. Ft decreased
with increasing load in submaximal ranks and was random with the use of maximum loads. In a subset of the sample (n =
4) the same variables were evaluated after eight weeks. Ft, Pmax and pV seem to be sufficiently sensitive variables to monitor
changes generated by training over eight weeks, although the small sample size did not make it possible to achieve significant
differences. These results highlight the possibility of considering Ft and P as control measures in the training of weightlifters,
preferably using submaximal loads. |
