La Masia Can Bruta està situada enmig del poble de Santa Coloma de Cervelló, formant part del nucli antic de la zona. Es troba annexada a l’antiga rectoria i a l’esglèsia. El seu conjunt el composa la casa peiral, l’edifici que ocupava el servei i un paller que es va construir amb posterioritat. La façana principal està situada al Sud-Oest. Construïda als volts del 1600, presenta evidents signes de deteriorament per la seva antiguitat i una manca de manteniment durant els darrers anys, tot i que a mitjans del segle XX es va fer una petita reforma. Propietat, en l’actualitat, de l’Ajuntament del poble, roman ‘a l’espera’ de ser rehabilitada per tal de donar-li un ús públic. La finalitat d’aquest projecte és realitzar una proposta el més complerta possible per a convertir el conjunt en un institut de Batxillerat, ja que el municipi no en disposa. La intenció final és presentar la idea al consistori per a la seva execució. Tenint en compte que es tracta d’un edifici d’arquitectura tradicional i que l’Ajuntament ha manifestat la seva intenció de mantenir-ne l’aparença actual, les accions a realitzar són: 1. Aixecament de plànols de l’estat actual ja que, donada la seva antiguitat, no he trobat constància que se n’hagi conservat cap. 2. Estudi de les lesions i patologies del conjunt per tal de discernir quines parts de l’edificació actual es poden conservar i quines han de ser substituïdes, sense modificar els volums existents. 3. Redistribució dels espais interiors d’acord al nou ús, canviant tots els elements necessaris per a adaptar-los a una correcta edificació segons el CTE: aïllaments, tancaments, instal·lacions… intentant utilitzar, en la mida del possible, elements respectuosos amb el medi ambient. 4. Urbanització del terreny adjacent per a la construcció d’un parc públic i aprofitament del desnivell per a la construcció d’un pàrquing amb unes places per al professorat i la resta per al lloguer dels veïns. L’actuació primera a realizar serà la substitució de tots els forjats, els quals es troben en un avançat estat de deteriorament i fan perillar l’estabilitat del conjunt. Tanmateix, caldrà aplicar aïllants a la sotacoberta i els murs, ja que a l’actualitat no existeixen. Els tancaments, completament obsolets i deteriorats, seran reemplaçats per tal de garantir el bon aïllament tèrmic i les condicions d’humitat relativa necessàries a l’interior per evitar que es tornin a produir les lesions existents. La nova funció de l’edifici planteja també la necessitat de redistribuir algunes de les obertures dels murs per tal de donar més lluminositat a les estances. En resum, es tracta de donar un ús públic al conjunt, ajustant-lo als nous materials constructius, incorporant elements ecològics, respectant al màxim la forma original.