El present projecte aborda un petit estudi, a nivell teòric, dins del món dels polímers conductors, els quals van ser descoberts al 1977 a partir del dopatge del poliacetilè, despertant un gran interès i ràpid creixement en l’electrònica amb materials termoplàstics. La conductivitat en polímers es deu principalment a la presència de dobles enllaços conjugats que permeten el pas d’un flux d’electrons a través de la cadena polimèrica. Tanmateix, l’addició de certes quantitats d’altres productes químics (dopatge) augmenta en gran mesura la conductivitat intrínseca del polímer. Així doncs, a partir de que a l’any 1977 Shirakawa, McDiarmid i Heeger van descobrir que exposant una pel·lícula de poliacetilè a l’acció dels vapors de diferents elements, la conductivitat elèctrica augmentava de forma significativa. Aquest va ésser el punt de partida d’un ràpid desenvolupament en el món dels polímers conductors que continua en l’actualitat. Més recentment, un nou estudi realitzat per L. Pu a l’any 1997, i amb el títol “The study of chiral conjugated polymers" , presenta les principals característiques dels polímers conductors quirals. Així doncs, els polímers quirals conjugats es poden sintetitzar obtenint diverses estructures, classificant-se en dos grups: els polímers on la quiralitat que presenten és deguda a la quiralitat de les cadenes laterals o al dopatge, i els que presenten una quiralitat inherent a la cadena principal. Per altra banda, s’observa que la principal diferència entre ambdós tipus de polímers és l’estabilitat que presenten en quant a quiralitat en front a canvis de temperatura, pH i altres efectes externs, essent els polímers amb la quiralitat a la cadena principal molt més estables en front als que presenten la quiralitat a les cadenes laterals o per dopatge. Entre els polímers conductors quirals, aquells que presenten una cadena lateral formada per un grup fenil oxazolina van despertar un gran interès a raó de dos estudis molt interessants.En un primer treball, s’estudien els efectes del solvent sobre les propietats quirals d’un politiofè regioregular òpticament actiu en solució , mentre que en un treball posterior, s’estudia la síntesis i les propietats quirals d’oligotiofens regioregulars òpticament actius. Les hipòtesis que presenten aquests dos estudis esmentats, així com les incògnites encara no resoltes al voltant de la seva estructura i comportament davant diferents solvents són els que han motivat a la realització d’aquest treball. De forma general, el interès que desperten els polímers conductors helicoïdals és degut a les seves aplicacions potencials en dispositius optoelectrònics, sensors enantioselectius, catalitzadors i adsorbents. Concretament, avui en dia es duen a terme estudis sobre les possibles aplicacions del polímer estudiat en dispositius d’electroluminescència de llum polaritzada circularment i sensors enantioselectius. Per tal d’afrontar aquests nous reptes que presenten les teories modernes que relacionen estructura i propietats, cal enfocar-les sempre des de dues vessants: l’experimental i la teòrica. El modelatge molecular forma part d’aquesta última i és molt utilitzat alhora d’estudiar i confrontar resultats experimentals. El modelatge molecular designa el procés general per descriure sistemes químics complexes en termes de models físics realistes amb l’últim propòsit d’entendre i predir propietats macroscòpiques dels mateixos. Dins del modelatge molecular es pot treballar amb dos sistemes de modelat teòric, els mecano-quàntics i els clàssics. En el present projecte s’aborda l’estudi amb el sistema clàssic de dinàmica molecular per tal d’estudiar la interacció estructura-solvent de sistemes molt grans que impossibiliten el seu tractament per mitjà de la mecànica quàntica.

El present projecte estudia el comportament, a nivell estructural, del polímer poly[(R)-3-(4-(4-etil-2-oxazolina-2-il)fenil)tiofè] (PEOPT d’ara en endavant) segons la conformació inicial que presenta aquest i el solvent amb el que interactua. Prenent com a base un estudi recent [PRE 2010], el qual posa de manifest les diferències en l’estructura del polímer PEOPT segons si els díedres S-C-C-S entre els anells consecutius de tiofè estan disposats en conformació syn-gauche (α≈60º) o anti-gauche (α≈120º) s’estudiarà l’evolució del polímer en disposició syn-gauche i anti-gauche quan es troba dissolt en diferents dissolvents: cloroform, acetonitril i metanol.El punt de partida es basa en la construcció del model, tant pel polímer en les dues conformacions, com pels tres solvents. Un cop es disposa dels models, es procedeix a preparar i estabilitzar el sistema polímer-solvent per portar-ho a les condicions desitjades i evitar que hi hagin alteracions significatives a l’inici de la simulació. Aquesta preparació prèvia del sistema consta de tres etapes, en les que es minimitza l’energia per portar el sistema proper al seu mínim energètic, se li aplica la temperatura desitjada, i s’estabilitza la densitat del sistema polímer-solvent abans de la simulació. Un cop preparats i estabilitzats els diferents sistemes estudiats, es duen a terme les simulacions, els resultats de les quals, juntament amb els resultats obtinguts en les etapes prèvies de preparació i estabilització, permeten observar i extreure’n conclusions de l’evolució estructural del polímer en les diferents conformacions i solvents.