L’objectiu d’aquest projecte ha estat estudiar la problemàtica de les olors en les depuradores determinant en primer lloc i de forma genèrica com i en quines condicions es produeixen. Cal tenir en compte que en aquest tipus d’instal·lacions es produeixen uns compostos olorosos determinats (principalment sulfur d’hidrogen, tiols i amoníac) en funció d’una sèrie de condicionants (propietats de les aigües residuals, etapa de tractament, capacitat de la planta, tasques d’operació i manteniment o condicions meteorològiques de la zona). Un estudi detallat de les diferents tècniques per al control de les olors ha permès concloure quins són els sistemes de desodorització més adequats en funció de paràmetres bàsics com són el cabal d’aire a tractar i el tipus i concentració dels contaminants a l’aire. Com a cas pràctic i per tal de poder fer una aplicació concreta de les conclusions genèriques obtingudes, s’ha estudiat el sistema de desodorització implantant a l’EDAR del Besòs. Aquesta depuradora està totalment integrada a l’entramat urbà de Barcelona Per a realitzar l’estudi de millores del sistema de desodorització s’ha analitzat el sistema existent a la depuradora (els sis edificis que la constitueixen tracten l’aire amb torres de via química i de carbó actiu) i s’han proposat alternatives. Per a això, s’ha determinat el cabal d’aire que cal desodoritzar, la concentració i tipus de contaminants presents a l’aire (amb programes de simulació) i l’eficiència de reducció d’olors necessària per tal d’assolir el valor objectiu d’immissió establert per l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei contra la Contaminació Odorífera (5 UOE/m3) a partir de la realització d’un estudi de dispersió atmosfèrica. Amb tots aquests paràmetres s’ha conclòs que existeixen tres tècniques per al control de les olors viables per aquesta depuradora: torres de via química, biofiltració avançada i carbó actiu. Tenint en compte les característiques d’aquestes tècniques es realitza una proposta d’alternatives al sistema de desodorització existent. Les alternatives plantejades són: i) torres de via química a tots els edificis. ii) biofiltració avançada a tots els edificis. iii) torres de via química en els edificis amb major concentració de contaminants (pretractament, decantació primària i tractament de fangs) i biofiltració avançada a la resta (reactors, decantació secundària i bombeig a l’emissari). Per a valorar les opcions s’han tingut en compte els costos ambientals, econòmics i l’eficiència de desodorització (tant les alternatives com el sistema de desodorització existent garanteixen l’eficiència mínima necessària) que suposa cada cas. L’elecció de la millor solució dependrà del criteri que s’adopti per a prendre la decisió. Si s’opta per donar màxima prioritat a la reducció d’olors, la millor alternativa serà la primera. En canvi, si es tenen en compte els costos ambientals i econòmics, serà la segona. La tercera alternativa aconsegueix reduir l’impacte ambiental respecte al sistema de desodorització existent obtenint resultats similars pel que fa al tractament d’olors.