Aquest projecte forma part dels projecte de recerca “Aplicación de Compost de Fracción Orgánica de Residuos Sólidos Municipales en la fertilización de cultivos hortícolas en la comarca del Maresme”, subvencionat pel “Ministerio de Medio Ambiente” que realitzen conjuntament l’Institut de Recerca de Tecnologia Agroalimentària (IRTA), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2006 al 2009. L’assaig de camp es va fer en una parcel.la hortícola del municipi de Santa Susanna a la comarca del Maresme (zona vulnerable) on usualment es practica una horticultura intensiva amb fertirrigació. En aquest context, és interessant estudiar la possibilitat de substituir totalment o parcial la fertilització mineral per una fertilització orgànica amb compost i estudiar els efectes sobre les propietats del sòl i la producció i la qualitat dels cultius. A l’inici de la rotació (cultiu de bleda) es van establir 3 tractaments de fertilització en un disseny experimental de blocs no a l’atzar amb quatre repeticions: fertilització completament orgànica, mitjançant l’aplicació de compost de Fracció Orgànica de Residus Municipal (FORM) amb dues dosis, la primera de 78,4 t/ha a l’inici de la rotació, i la segona de 50 t/ha el dia 573 de la rotació; fertilització mineral amb un programa de fertirrigació usual a la zona per els diferents cultius estudiats (M); i fertilització mixta orgànica+fertirrigació (CM), aplicant de 78,4 t/ha a l’inici de la rotació, i la 50 t/ha el dia 573 de la rotació més un complement de fertirrigació per igualar la dosi de nitrogen prevista pel cultiu. Aquest treballs es centra en l’estudi dels cultius de bleda (Beta vulgaris L. Var. cicla L.), coliflor verda (Brassica oleracea var. botrytis L.) i carbassó (condensa de Cucurbita), pepo L., analitzant els efectes dels tractaments de fertilització sobre quatre aspectes diferents: a) les propietats del sòl, b) la producció dels cultius i les seves biomasses, c) les extraccions d’elements minerals; i d) la composició mineral dels cultius. L’aplicació de compost de FORM a l’inici de la rotació hortícola estudiada ha comportat un increment significatiu del contingut en Matèria Orgànica (MO) i en Nitrogen Orgànic (Norg) del sòl dels tractaments C i CM, especialment en la capa superficial ( 0-20 cm), després de 8 dies de fer l’aplicació. L’augment del contingut en MO en els sòls als que se’ls va aplicar compost va augmentar lleugerament la seva capacitat de retenció hídrica, sent significativa al final del període de la primera aplicació. En els tres cultius s’observen diferencies de producció i biomassa seca que arriben a ser significatives en bleda i carbassó, sent el tractament C el que presenta un menor valor absolut i CM (bleda) i M (coliflor i carbassó), els màxims. Diferencies que condicionen la composició mineral en alguns dels paràmetres analitzats Les diferències de biomassa seca i la composició mineral, segons el cultiu, van condicionar les extraccions (Kg/ha) en diversos nutrients calculats, evidenciant les diferències entre tractaments, en alguns casos significatives. Atenent els resultats globals d’aquest treball final de carrera es pot concloure que la fertilització totalment orgànica a base de compost de FORM dels cultiu de bleda, coliflor verda i carbassó, situats en el context de la rotació de cultius hortícoles estudiada (bleda, coliflor són cultius d’hivern i carbassó d’estiu), presenten diferencies de producció quantitatives i qualitatives, ja siguin en valors absoluts o significatives segons el cultiu, a la obtinguda emprant el tractament de fertirrigació usual al Maresme per a aquests cultius.