La proliferació dels ports i espigons artificials ha provocat que el transport longitudinal quedi barrat i que la sorra s’acumuli asimètricament impedint, en molts casos, la recuperació posterior als grans temporals. Aquest fet sumat a la disminució dels aportaments fluvials, degut a les obres de provisionament hídric i de producció elèctrica ha fet disminuïr sensiblement la disponibilitat de sediment de les platges. Amés a més des dels anys 60 i amb l’ascens de l’indústria turística, els assentaments costaners s’han multiplicat de forma espectacular, augmentant dramàticament la potencialitat d’impacte sobre el litoral. Els efectes negatius derivats d’aquests tipus d’assentaments són múltiples i complexos, ja que habitualment l’urbanització costanera sol venir acompanyada d’altres obres auxiliars que satisfaguin les demandes turístiques: vies de comunicació (carreteres, estacionaments,..), ports esportius, passejos marítims, etc. Tots aquests assentaments es solen ubicar el més pròxim possible a la línia de costa, ocupant la franja costanera interna i augmentant així les possibilitats de veure’s afectats pels processos físics litorals de caràcter destructiu (temporals, innundacions, etc..).