Abstract:
|
El continu augment de la producció de Residus Sòlids Urbans (RSU) que es generen en els
països més desenvolupats fa que la incineració d’aquests sigui una de les millors opcions
per a la seva eficaç gestió, no només per la reducció de volum dels RSU involucrats en el
procés, sinó també per la possibilitat de recuperació energètica que la seva combustió
implica.
Com a conseqüència dels processos d’incineració que es donen a la combustió de residus
sòlids urbans, s’obtenen principalment dos tipus de residus: les escòries a la sortida dels
forns i les cendres volants recollides en el sistema de rentat de gasos.
Les primeres, després d’un procés d’estabilització a la intempèrie es cataloguen com residu
no perillós i valoritzable, que sota la denominació d’escograves, són reutilitzades com a
material secundari en el camp de l’enginyeria civil i la construcció.
Les segones es cataloguen com residu perillós pel seu elevat contingut en metalls pesats i,
en l’actualitat, després d’un procés d’estabilització són dipositades en abocadors controlats,
el que suposa una gran despesa per a la seva gestió final.
En l’actual estudi de recerca es proposa, la possibilitat de formular un formigó fent servir
com àrid una barreja d’ambdós residus obtinguts en el procés d’incineració dels residus
sòlids urbans i àrid natural, tot mirant el compliment de les actuals normatives
mediambientals i les possibilitats mecàniques que ofereix el material.
Alhora es farà un estudi de la viabilitat econòmica de la instal·lació d’una planta de
formigó prefabricat confrontada a la planta d’incineració de residus urbans. Avaluació de
les formulacions realitzades segons el contingut en cendres volants i sortida al mercat de la
formulació més adient. |