Report for the scientific sojourn carried out at the Universite Paris Sud – XI, France, from July until october 2007. The relationship between photosynthesis and respiration were studied in crops using carbon and nitrogen stable isotopes under well watered and water-stressed conditions. The analyses of the 13C isotopic composition (δ13C) of total organic matter (TOM) recently fixed of well-watered plants revealed that it was mainly delivered to apical tissues and tap root. The fact that that the apical leaf and stems together with the inflorescences were d13C depleted, suggests that those tissues were newly formed and had a larger sink strength and metabolic activity. Secondly, the analyses of δ13C of respired CO2 immediately after the labelling (T=0) showed that a significant part of the C respired by leaves and nodules proceeded of the recently fixed CO2. In the following harvests (T=7 and T=14) such percentage tended to decrease, especially in apical leaves. Interestingly, the respiration d13C data also highlighted that even if at T=0 part of the respired proceeded from the CO2 fixed during the labelling, this percentage was even larger at T=7. Finally, the d15N also revealed that, similarly to what described for 12C, immediately after the 15N2 labelling (T=0), apical leaf and stems, together with tap root and in this case the nodules, were the tissues with larger sink strength. It is noteworthy the fact that the largest amount of N2 newly fixed was delivered to the tap roots where it was stored until it was required for the aboveground regrowth period.

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Universite Paris Sud – XI, França, entre juliol i octubre del 2007. La relació entre la fotosíntesis i la respiració va ser estudiada en plantes cultivades utilitzant isòtops estables de carboni i nitrogen, en plantes sotmeses a condicions òptimes de rec i plantes estressades hidricament. Els experiments es van realitzar de Juliol a Octubre 2007. L’anàlisi de la composició isotòpica (δ13C) de la matèria orgànica total (TOM) recentment fixades per les plantes ben regades va demostrar que el carboni nou va ser enviat als teixits apicals i a l’arrel gruixuda. Com que les fulles apicals i les tiges junt amb les inflorescències estaven empobrides en d13C suggereix que aquest teixits van tenir un important paper com ambornals (sumides). En segon lloc, l’anàlisi del δ13C del CO2 respirat immediatament després del marcatge (T=0) demostra que una part important del C respirat per les fulles i els nòduls procedeix del recentment ficat per la fotosíntesis. En les següents collites (T=7 i T=14) aquest percentatge tendeix a disminuir , especialment en les fulles apicals. Es interessant destacar que el d13C de la respiració, encara que T=0 part del CO2 respirat procedeix del CO2 fixat durant la fotosíntesis, aquest percentatge augmenta a T=7. Finalment, el d15N demostra que, de manera similar al mencionat pel 12C, immediatament després del marcatge 15N2 (T=0), les fulles apicals i les tiges, juntament amb l’arrel principal i les nòduls, van ser els teixits amb més força com ambornal (sumides). Cal destacar que el N2 fixats pels nòduls va ser enviat a l’arrel principal on va ser guardat fins que va ser utilitzat pel rebrotament de la part aèria de les plantes.