El planeta terra té uns recursos limitats dels quals totes les espècies necessiten per sobreviure. Els humans som uns grans consumidors d’aquests recursos i per tant hem de ser responsables d’aquest consum. En el camp de la construcció es poden fer diversos canvis que, ajudin a una arquitectura més sostenible. La idea que s’ha desenvolupat aquí pretén reduir el consum energètic dels materials que formen un edifici objecte. Per aquest fi, s’utilitza una metodologia empírica basada en la comptabilització de l’energia a partir del seu pressupost. Aquest fet es possible gràcies a l’emprament del programari TCQ de l’ITEC i bàsicament dels blocs 1 i 5, Projecte i Obra i Gestió Mediambiental, respectivament. Al pressupost, que es troba en un full de càlcul, cal incorporar-li tantes columnes com paràmetres a comptabilitzar tinguem, en aquest cas energia, pes de diòxid de carboni emès a l’atmosfera i el pes. Es tradueix el pressupost a dits paràmetres i s’obtenen uns resultats base, que no es poden comparar amb cap d’altres a part de dades d’instituts independents, com per exemple, el institut Cerdà. En la única comparació que es possible realitzar, utilitzant el pes, constatem que l’edifici objecte gaudeix d’una repercussió sobre la unitat de superfície que gairebé triplica les estadístiques. Per fer minvar les xifres s’arriba a un parell de propostes de canvi constructiu i material que, un cop finalitzat el seu disseny, s’han comptabilitzat igual que, el pressupost base. Arribat el moment, es comparen els resultats. Aquests varien, òbviament, segons la proposta que s’analitzi. Els resultats mostren una tendència a l’alça del consum d’energia malgrat que, es disminueix en gran mesura la massa de l’edifici i que, els pes de CO2 varia bàsicament pel tipus de material pel que optem. Tot hi la primera impressió s’ha de dir que els resultats són positius degut a que els sistemes constructius utilitzats permeten una gran recuperació de material. Així doncs apliquem un coeficient de retorn de material com a “acopi” d’obra per tal de definir-lo com a estalvi. El interès cap aquesta idea a portat a plantejar altres maneres de controlar el consum diari de l’energia usada per al confort a l’habitatge. Així doncs s’ha adoptat un programari anomenat Energy Plus que facilita el càlcul i la comparació de sistemes. D’aquesta manera, com a idea final, s’adopta el pensament de l’optimització de la quantitat i ús dels materials i de les tècniques constructives que els constitueixen i protegeixen per tal de garantir l’amortització de l’energia utilitzada en la creació dels propis materials.