En aquest treball s'estudien els protocols criptogràfics usats per tractar dades biomètriques i les possibles millores per a aquests protocols. Un senyal biomètric es pot definir com una característica física o psicològica única, mesurable i biològica que permeti reconèixer o verificar la identitat d'una persona. Podem classificar els senyals biomètrics en dos tipus tal i com es fa a [20]: els estàtics (empremtes dactilars, iris, retina,...) i els dinàmics basats en el comportament de l'usuari en desenvolupar certes tasques (reconeixement de veu, manera de caminar,firma manuscrita,...).