Una de les majors complicacions amb les que l’enginyer de camins s’enfronta en el disseny d’estructures marítimes és la variabilitat de l’acció de l’onatge incident sobre aquestes. Conèixer els factors que el caracteritzen a llarg termini és fonamental per dotar de seguretat, durabilitat i funcionalitat a les estructures dissenyades. Un dels factors més importants per a la caracterització de l’onatge és l’alçada d’ona significant. Concretament, els successos que més interessen a l’enginyer són aquells que poden afectar greument a l’estructura, és a dir, els onatges de gran alçada. Aquests fenòmens rarament visibles es coneixen com successos extremals o, traduït al cas de l’onatge incident, onatges extremals. L’anàlisi d’aquests fenòmens és particularment complicat degut a l’escassetat de dades conegudes, fet que impossibilita un estudi en condicions amb les tècniques estadístiques clàssiques. És per aquest motiu que els anàlisis extremals es duen a terme a través de tècniques Bayesianes d’estimació de paràmetres. Aquestes tècniques exigeixen una certa informació coneguda a priori per dur a terme l’estimació dels diferents paràmetres necessaris, informació que pot tenir diverses formes, com poden ser dades de tipus zonal o estudis empírics de previsió d’onatge. Un model vàlid per aquest tipus d’anàlisis és el que utilitza el programa BGPE (Bayesian Generalized Pareto Estimation), programa ja usat en altres estudis d’aquest mateix caire i en els que ha demostrat el seu bon funcionament. El funcionament d’aquest programa es basa en la introducció d’una sèrie de dades de successos extremals que seran analitzades a través dels paràmetres introduïts en un arxiu de control, encarregat aquest últim de la definició de la informació a priori coneguda sobre el succés d’estudi. L’objectiu d’aquesta tesina és la determinació de la informació a priori per al càlcul de l’onatge extremal en totes les costes de la Península Ibèrica. Els resultats obtinguts permetran als futurs usuaris de la informació elaborar estudis d’onatge extremal que possibilitaran definir els paràmetres estadístics esperables per als fenòmens de gran alçada d’ona en qualsevol zona estudiada. Per a la construcció d’aquesta informació es duu a terme una zonificació de la Península Ibèrica, degut a l’heterogeneïtat de les seves costes, i per tant, la informació a priori es defineix per a cadascuna de les zones per separat. La informació a priori en aquesta tesina es construeix a partir de dues fonts de dades. En una primera part es realitza un estudi de fetch al llarg de tota la costa de la Península Ibèrica que permet conèixer els màxims valors d’alçada d’ona significant físicament abastables segons els condicionants atmosfèrics i climatològics de cada zona. En una segona part, es realitza un anàlisi extremal a partir de dades d’onatge simulades a través dels sistemes de modelat numèric que Puertos del Estado gestiona i manté en tot el litoral Ibèric. A partir de les dues fonts de dades anteriors, s’aconsegueixen establir els paràmetres òptims i els arxius necessaris per a la configuració de la informació a priori per a totes les zones de la costa de la Península Ibèrica, informació que serà necessària per a futurs anàlisis de successos extremals d’onatge que es duguin a terme utilitzant el programa BGPE.