La valorització energètica de residus municipals i industrials consisteix en l’aprofitament dels residus com a combustibles, és a dir, és el procés en el qual s’aprofiten els residus amb la finalitat de produir energia. La valorització energètica de residus ha de formar part d’un procés integral de gestió dels residus; juntament amb la reutilització, el reciclatge, el compostatge i la disposició controlada. De manera, que la gestió dels residus sigui més sostenible, racional i respectuosa amb el medi ambient. Les plantes de valorització energètica no han d’eliminar altres sistemes de tractament, sinó que han de ser complementaries als tractaments ja existents. La valorització energètica de residus inclou les operacions d’incineració, gasificació, piròlisi, gasificació per plasma i coincineració a instal·lacions industrials de combustibles derivats dels residus. L’objectiu principal d’aquesta tesina ha estat l’estudi de la viabilitat tècnica de l’ús dels combustibles derivats dels residus a instal·lacions industrials, com per exemple, les indústries cimenteres. En l’estudi, s’han utilitzat residus de característiques diferents, procedents de residus d’origen municipal i d’origen industrial. L’estudi s’ha realitzat a partir de les dades obtingudes en els processos de caracterització dels diferents residus emprats. S’ha avaluat la conformitat de l’ús dels residus amb els criteris d’acceptació establerts per les indústries, a fi de determinar si es compleixen o no els objectius de qualitat exigits als combustibles derivats dels residus. També, s’han avaluat els impactes ambientals associats al procés de coincineració de combustibles derivats dels residus. Per realitzar aquesta avaluació s’ha utilitzat la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i s’han comparat els resultats obtinguts amb els impactes associats a la combustió del carbó. Els diferents tipus de residus municipals i industrials estudiats compleixen els límits fixats pel seu ús a instal·lacions industrials com les indústries cimenteres. El Poder Calorífic Inferior (PCI), i el contingut en metalls són els paràmetres determinants en l’avaluació de la qualitat dels combustibles derivats dels residus. Els residus que presenten un elevat PCI i un baix contingut en metalls són els que resulten més factibles per el seu ús com a combustible alternatiu. L’avaluació dels impactes ambientals associats al procés de coincineració de residus a instal·lacions industrials i la seva comparació amb els impactes ambientals de l’ús del carbó, com exemple de combustible tradicional, permeten assegurar la viabilitat tècnica de l’ús dels residus estudiats com a combustibles derivats dels residus.