Els sistemes de retenció infantil (SRI) són els dispositius encarregats de protegir els nens, durant els seus primers anys de vida, davant d’un impacte amb un vehicle. El present projecte consisteix en modelitzar, simular i analitzar diferents models de SRI per determinar la influència d’uns certs criteris de disseny enfront els impactes frontal, posterior i lateral. Un primer anàlisi consisteix en comparar els dos principals SRI, existents actualment en el mercat: el sistema convencional i el sistema Isofix. D’aquest últim es presenten dos models diferents, els quals també s’analitzen i es comparen per escollir-ne un. El segon anàlisi es basa en l’estudi de la influència dels següents criteris per al sistema Isofix escollit prèviament: • Nombre de nervis en el seient del SRI: 0, 6 i 12. • Materials: Acer i Alumini per l’estructura; Polipropilè i Poliamida pel seient. • Posicions pel SRI: 0º, 7º i 14º d’inclinació respecte el pla horitzontal del vehicle. El disseny dels diferents models es fa amb un software de disseny en tres dimensions, mentre que les simulacions es realitzen amb un software d’elements finits. Aquest últim permet avaluar i analitzar els resultats de totes les simulacions mitjançant mapes de deformació, de concentració de tensions i de factors de seguretat. Per realitzar els dissenys i definir les condicions de contorn dels impactes frontal, posterior i lateral alhora de simular els models, es segueix el Reglament ECE R44/04 de les Nacions Unides, que és l’encarregat de dictar totes les normes per tal de realitzar els testos d’impacte als SRI reals.