Habitualment, el càlcul de seccions de formigó armat s'aborda suposant que el material està sotmès a un estat de tensió uniaxial. No obstant això, realment, en un gran nombre de casos el formigó es troba en un estat tensional multiaxial, encara que en ser les tensions normals en una direcció molt superiors a les existents en les altres s'efectua aquesta simplificació. L'estat multiaxial, en elements lineals com pilars i bigues, apareix a causa de la deformació transversal del material deguda a l'efecte Poisson. Els cèrcols (o altres elements, com camises de fibres) tendeixen a coartar l'expansió transversal, es tensionen i exerceixen pressió sobre el formigó. Com és sabut, la resistència del formigó multicomprimit és superior a la que té sota compressió uniaxial. Per a càrregues de servei, la deformació transversal ve governada pel mòdul de Poisson i, per tant, és relativament petita. Ara bé, sota alts nivells de càrrega, l'expansió transversal creix i la seva influència pot ser important. Aquest és el cas, per exemple, de càrregues sísmiques. En l'actualitat existeixen multitud d'estudis per caracteritzar el comportament del formigó sota compressió uniaxial, així com del formigó confinat de manera activa o passiva. Tanmateix, la informació respecte al comportament transversal del formigó no confinat és escassa. Aquesta tesina pretén cobrir aquest buit, seguint la línia de la tesina prèviament desenvolupada per Teresa Jori. Per fer-ho, s'ha realitzat una campanya experimental sobre provetes de formigó de resistències 35, 45, 60 i 80 MPa, les quals s'han sotmès a compressió uniaxial i s'ha registrat la seva deformació transversal. S'han realitzat assajos tant de càrrega cíclica com monòtona. S'ha prestat especial atenció al comportament del formigó després d'assolir la seva tensió màxima. És per aquest fet que els assajos s'han controlat mitjançant una funció de feedback que combina desplaçament i càrrega, ja que amb els mètodes convencionals de control l'assaig per als formigons d'alta resistència és inestable. S'ha constatat que, en post-pic, la deformació transversal del formigó és molt major i que, aproximadament, es relaciona linealment amb la deformació axial a través del mòdul de dilatació. Els resultats experimentals també han servit per caracteritzar la corba envolvent, així com les corbes de recàrrega i descàrrega. Un cop tractades les dades i analitzades qualitativament, s'ha desenvolupat un model analític per predir la deformació transversal a partir de la deformació axial. El model té com a entrades, únicament, la resistència del formigó i la seva deformació axial a tensió màxima. El model és capaç de predir força acuradament el comportament transversal del formigó, també sota càrrega cíclica, i tenir en compte com es veu afectat per la resistència. Ara bé, s'ha revelat incapaç de predir el comportament del formigó de més alta resistència, ja que en ell es donen una sèrie de fenòmens ("snapback", principalment) molt complexos de modelar.