Els terratrèmols sempre han sigut una de les forces naturals que més danys han causat a la humanitat, i no ha estat fins fa poc que s'han conegut quines són les causes d'aquests terratrèmols. Durant els últims anys s’ha mostrat aclarament l’existència d’una relació entre la geologia superficial i les condicions topogràfiques amb la intensitat final del sisme. Aquests dos factors poden generar una amplificació i variació en el contingut espectral del moviment del sòl, podent produir un augment dels danys a les construccions. Aquesta diferència del comportaments de la vibració produïda per un terratrèmol s’anomena resposta de sòl. Un dels factors de la resposta del sòl és el valor de la freqüència predominant del sòl. En els darrers anys, s'han desenvolupat diversos mètodes per calcular l’amplificació del sòl o la freqüència predominant, un dels més emprats és el de Nakamura o HVSR. Aquesta tesina ha volgut recollir els diferents coneixements sobre la resposta de sòl, el mètode HVSR i la microzonació per a poder trobar quin efecte tenen els canvis ràpids de litologia del subsòl al senyal rebut. Per això s'ha decidit estudiar els canvis que produeix una riera encaixada en un material sedimentari. Per tal de poder localitzar amb suficient exactitud les rieres s’ha emprat el mètode de georadar de subsòl. Per trobar la freqüència predominant de la resposta de sòl s’ha utilitzat un sismògraf triaxial. El georadar s’ha mostrat com una eina eficaç i senzilla per detectar les rieres de la zona d’estudi. Un cop s'han analitzat tots els senyals amb els resultats obtinguts s'ha pogut veure que de les dues rieres estudiades només una crea un període predominant suficientment gran com per tenir influència en la freqüència predominant de la resposta de sòl.