En aquesta present tesina s’estudia la influència de les condicions de contorn dels àrids en les propietats mecàniques del formigó, tant convencional com reciclat. Aquest estudi segueix les línies de treball del Departament d’Enginyeria de la Construcció, basades en l’anàlisi dels materials reutilitzats i la seva sostenibilitat dintre del món de la construcció. El sector de la construcció mou una elevada quantitat de formigó, fet que fa palès una necessitat de reciclatge de les matèries primeres en aquest entorn, quedant tot això englobat en el marc d’una creixent conscienciació ecològica per part de la societat. Aquests fets demostren la exigència d’una sèrie d’estudis del formigó reciclat i de les seves característiques que ajudin a entendre millor el seu comportament, per facilitar la entrada d’aquest nou material en l’actual mercat de consum. Per a realitzar aquest estudi, s’han fabricat formigons amb tres tipus de condicions de contorn en l’àrid: àrids saturats amb superfície seca, àrids saturats amb superficie mullada i àrids saturats amb superfície plena de partícules fines. L’objectiu ha sigut veure si, tal i com asseguren alguns estudis teòrics, la modificació de les superficies en l’àrid pot alterar les propietats mecàniques del formigó, com són la resistència a compressió, el mòdul d’elasticitat i la resistència a tracció. Complementàriament, s’han realitzat estudis de microscòpia per estudiar de forma més acurada la posible modificació de la interfase. Aquests experiments s’han portat a terme tant per formigons convencionals com per reciclats. La metodologia que s’ha seguit per a la realització dels assaigs s’ha basat en la utilització de la mateixa dosificació per tots els diferents tipus de formigons fabricats, un total de vuit. L’objectiu d’aquest propòsit ha sigut el de poder comparar els resultats finals, i saber si realment existeix una influència real de la interfase. Un punt important en la fase de fabricació ha sigut el de la preparació dels àrids, doncs s’han hagut de saturar prèviament i al cap de 24h s’han hagut de mullar amb un 1,5% d’aigua o bé embrutar amb un 2% de filler, del pes d’aquest àrid saturat. Els resultats obtinguts dintre d’aquesta tesina experimental han sigut concloents. En els formigons reciclats no s’ha observat una influència directa de la zona de transició en les propietats del formigó, mentre que en els formigons convencionals aquesta influència ha sigut evident, en especial, al mòdul d’elasticitat. Respecte a la resistència a compressió i tracció, el paper que tenen les condicions de contorn també és observable, tot i que no és tan notable.