|
Abstract:
|
Català: El diagnòstic de lesió cerebral en nounats es basa essencialment en la visualització
de l’aspecte i de la “densitat ecogràfica” del teixit (el nivell de
blanc sobre negre del teixit), interpretat de manera subjectiva pel metge.
Tanmateix, els ecògrafs actuals tenen una sensibilitat extremadament
elevada per detectar canvis i reflectir-los en la pantalla. El problema
principal és que l’ull humà no és capaç de distingir de manera reproduïble,
i molt menys quantifica, aquests canvis. Aquest problema, que és
comú a totes les tècniques d’imatge, ha portat al naixement d’un camp
nou en la biotecnologia que intenta desenvolupar eines d’anàlisi automàtica
que permetin convertir els mil.lions de dades que ofereixen les tecnologies
d’imatge en parámetres numèrics quantitatius. Per aquest tipus
de paràmetres s’ha creat el terme de biomarcadors quantitatius d’image
(Quantitative Imaging Biomarkers).
Aquest projecte es basa en el desenvolupament d’un mètode automàtic
per inferir les característiques del teixit mitjançant l’anàlisi automatitzada
de la imatge ecogràfica. La tecnologia es basa en el concepte de
que si un teixit conté diferències en la distribució i característiques de les
cèl·lules i del líquid que les envolta, l’ona acústica que es reflecteix és diferent
i en conseqüència la reconstrucció de la imatge també ho és. Aquests
canvis es tradueixen en què l’ecògraf construeix una imatge diferent depenent
de les característiques físiques que s’observen, però aquesta diferència
és subtil i només es tradueix en un canvi en la “textura” de la
imatge. Aquestes textures no poden ser detectades de manera reproduïble per l’ull humà, per molt entrenat que estigui, però sí per un programa
d’anàlisi avançada de textures adaptat a l’interpretació d’ecografia i entrenat
per reconèixer els patrons que s’associen a dany cerebral.
La capacitat d’avaluar les propietats acústiques mitjançant algorismes
sofisticats que permetin detectar els canvis induïts en l’ona acústica en
funció de diferents característiques tissulars i construir biomarcadors
quantitatius es demostra en aquest projecte. Específicament, s’han pogut
desenvolupar més de 100 biomarcadors quantiatius d’imatge que tenen
una variabilitat menor al 0.01% entre neonats del mateix grup d’estudi.
Les característiques que s’extreuen pertanyen a regions determinades del
cervell del nounat; als plexos coroides i a l’àrea periventricular per una
banda (veure figura 1.2), al cerebel i a la matèria blanca subcortical. |
