El present projecte es basa en l’adaptació i canvi d’ús de la antiga Fàbrica Casaramona a un nou espai polivalent dedicat a l’àrea docent i cultural del Modernisme, situada a la ciutat de Barcelona i sent un dels edificis emblemàtics, entre d’altres, del període modernista que va viure Catalunya. La fàbrica de Casimir Casaramona i Puigcercòs fou projectada l’any 1909 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i construïda entre els anys 1910 i 1911. Queda situada al peu de la muntanya de Montjuïc, i s’emmarca dins el conjunt de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Està delimitada pels carrers: Mèxic, Gimbernat i Morabos, i per l’Avinguda Marquès de Comillas. L’any 1912, la fàbrica Casaramona va rebre el 1er Premi d’Arquitectura del Concurs d’Edificis de l’Ajuntament de Barcelona. Segons el jurat del premi fou l’obra “més simple i més econòmicament desenvolupada” sense estar “exempta d’elegància i de formosor”. Aquest edifici fou declarat Monument Històric Artístic de caràcter Nacional, mitjançant el R.D. 248/1976 de 9 de gener, i està inscrit en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de la Ciutat de Barcelona. La fàbrica, inaugurada l’any 1913, es dedicà a la producció de filats i teixits de cotó. Les naus responen als tres processos diferenciats que constitueixen el conjunt del procés tèxti (preparació i condicionament del cotó, filatura, i producció). Als anys 40, l’edifici fou destinat a caserna de la Policia Armada, i posteriorment fou utilitzat com a caserna de Cavalleria. L’any 1993, l’edifici quedà finalment desocupat per la Policia Nacional, i s’inicià un procés de recuperació a càrrec de “la Caixa”. Actualment, la rehabilitació i ampliació de Casaramona ha permès la ubicació d’una seu anomenada Caixafòrum, que inclou diverses exposicions simultànies, mediateca, actes culturals, i altres activitats socials i educatives, serveis de magatzem, conservació i restauració d’obres d’art.