Els objectius específics de la tesina es poden diferenciar en dos grups, un més de caràcter projectual relacionat amb la proposta concreta de l’objecte d’estudi, i una altre més orientat a la recerca teòrica. Pel que es refereix al primer apartat, i en concordança amb els tres casos d’estudi desenvolupats, aquests serien els principals objectius, ordenats de major a menor escala a nivell territorial, i des d’una perspectiva general a una de particular: • Anàlisi dels projectes estratègics desenvolupats a l’àrea metropolitana de Barcelona, fent èmfasi als referents al Barcelonès Nord. • Definició de les estratègies a seguir a l’àrea del Barcelonès Nord en relació a l’escala metropolitana i a la nova centralitat de Tiana, tant pel que fa als pols d’atracció d’activitat com a les xarxes que els connecten a través del territori. • Proposta d’ordenació d’usos a l’àmbit de la riera de Montalegre a Tiana, on s’inclou espai per a equipaments, zones verdes i activitats terciàries. La proposta presentada no pretén tant establir activitats concretes com suggerir criteris orientatius. Per altra part, es proposa una revisió dels elements de valor patrimonial, ja siguin naturals o històrics i que envolten l’àmbit d’estudi, fent èmfasi en la seva protecció i promoció en relació a l’entorn immediat i la resta del territori que els envolta. Pel que fa referència als objectius del segon grup, de caire teòric, són els següents: • Estudi dels models de planejament territorial basats en l’urbanisme de xarxes com alternatives al model actual de planejament urbanístic. • Revisió crítica de les estratègies metropolitanes pel que fa a les polítiques de planejament existents i les relacions que s’estableixen entre centralitats i les seves connexions, fent èmfasi a les propostes incloses al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Aquest objectiu queda implícit en els continguts referits als tres casos d’estudi. En darrer lloc, tots aquests objectius específics s’inclouen dins un objectiu general i que és el motiu principal que ha portat a la realització d’aquesta tesina: • Redacció d’un document estratègic que podria resultar útil en un futur per l’administració de Tiana per a la seva política municipal, no únicament pel que fa referència a l’ordenació d’usos de l’àmbit esmentat, sinó també per a la perspectiva metropolitana a adoptar amb els altres municipis que conformen el Barcelonès Nord.

La futura construcció del túnel de la Conreria, una nova via d’alta capacitat que connectarà els municipis de Badalona amb Mollet i Santa Perpètua de Mogoda, al transcórrer per la part baixa de la Vall de Montalegre en el terme municipal de Tiana permetrà al seu Ajuntament la reordenació del sector adjunt, un àmbit que en l’actualitat es troba en estat de degradació i en una situació de provisionalitat urbanística. La nova distribució d’usos, que inclourà espai per a zones verdes, equipaments i activitats terciàries netes, pot suposar la transformació d’una zona marginal a una d’oportunitat pel poble, protegint no tan sols els valors naturals i culturals de l’entorn, sinó també promovent un teixit productiu d’alt valor afegit, necessari en el context de crisi actual i en un món globalitzat. Si l’objectiu de la ordenació del Sector de Montalegre és que esdevingui un pol d’atracció, no pot limitar la seva projecció a l’escala local i confiar en el projecte urbà com l’instrument per a la seva definició, tal com s’extreu dels planejaments urbanístics i territorials vigents, incloent-hi el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, marc de referència per a les administracions locals metropolitanes. De recent publicació, el Pla proposa actuacions per als diferents sistemes que configuren el territori, però no estableix directrius que les articulin amb una visió estratègica. Amb vistes a promoure un model de ciutat més sostenible resulta necessari, per tant, una nova interpretació del territori que no estigui basada en la visió tradicional de creixement dels nuclis urbans cap a les perifèries a partir de sectors d’activitats, sinó que s’articuli a partir de la realitat de les xarxes. Aquesta nova aproximació, basada en el marc teòric de l’urbanisme de xarxes, és la de l’ecologia urbana, que aposta per una eficiència en el cicle dels fluxos materials i la qualitat ambiental, definint les ciutats i el territori a partir de l’articulació de centralitats urbanes amb les xarxes de mobilitat, principalment les de transport públic. La nova lectura del territori, entesa a partir de la connectivitat entre centralitats urbanes, implica un canvi d’escala que va més enllà dels límits dels termes municipals. En aquest sentit, l’anàlisi dels projectes estratègics previstos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, posen en evidència el desequilibri territorial que pateixen els municipis que conformen el Barcelonès Nord i la resta de la conurbació urbana en relació a la ciutat de Barcelona i el sector que envolta la desembocadura del riu Llobregat. Les mancances històriques del Barcelonès Nord en matèria d’infraestructures i equipaments ha de veure’s compensada per decisions estratègiques conjuntes que articulin les diferents centralitats urbanes existents o amb potencial de ser-ho, com és el cas del Sector de Montalegre, amb l’objectiu de generar sinergies positives entre els agents implicats i corregir així els dèficits del Pla en la definició d’estratègies metropolitanes. Aprofitant la privilegiada posició del Sector Montalegre a Tiana, tant per la seva proximitat al Parc Natural de Serralada de Marina com a un futur eix viari d’importància intercomarcal que comunicarà el Barcelonès Nord amb el Vallès, es proposa un conjunt d’activitats orientades cap a l’àmbit mediambiental amb l’objectiu de que, a partir de l’especialització en un camp amb projecció de futur i actualment inexistent a la zona, li proporcioni al sector un valor afegit per tal de que esdevingui amb el temps en una centralitat urbana.

La futura construcción del túnel de la Conreria, una nueva vía de gran capacidad que conectará los municipios de Badalona con Mollet y Santa Perpètua de Mogoda, al transcurrir por la parte baja de la Valle de Montalegre en el término municipal de Tiana permitirá a su Ayuntamiento la reordenación del sector adjunto, un ámbito que actualmente se encuentra en estado de degradación y en una situación de provisionalidad urbanística. La nueva distribución de usos, que incluirá espacio para zonas verdes, equipamientos y actividades terciarias limpias, puede suponer la transformación de una zona marginal a una de oportunidad para el pueblo, protegiendo no tan sólo los valores naturales y culturales del entorno, sino también promoviendo un tejido productivo de alto valor añadido, necesario en el contexto de crisis actual y en un mundo globalizado. Si el objetivo de la ordenación del Sector de Montalegre es que se convierta en un polo de atracción, no puede limitar su proyección a la escala local y confiar en el proyecto urbano como el instrumento para su definición, tal como se extrae de los planeamientos urbanísticos y territoriales vigentes, inclusive el Plan Territorial Metropolitano de Barcelona, marco de referencia para las administracions locales metropolitanas. De reciente publicación, el Plan propone actuaciones para los diferentes sistemas que configuran el territorio, pero no establece directrices que las articulen con una visión estratégica. Con vistas a promover un modelo de ciudad más sostenible resulta necesario, por tanto, una nueva interpretación del territorio que no esté basada en la visión tradicional del crecimiento de los núcleos urbanos hacia las periferias a partir de sectores de actividades, sino que se articule a partir de la realidad de las redes. Esta nueva aproximación, basada en el marco teórico del urbanismo de redes, es la de la ecologia urbana, que apuesta por una eficiencia en el ciclo de los flujos materiales y la calidad ambiental, definiendo las ciudades y el territorio a partir de la articulación de centralidades urbanas con las redes de movilidad, principalmente las de transporte público. La nueva lectura del territorio, entendida a partir de la conectividad entre centralidades urbanas, implica una cambio de escala que va más allá de los límites de los términos municipales. En este sentido, el análisis de los proyectos estratégicos previstos en el Área Metropolitana de Barcelona, ponen en evidencia el desequilibrio territorial que sufren los municipios que conforman el Barcelonès Nord y el resto de la conurbación urbana en relación a la ciudad de Barcelona y el sector que rodea la desembocadura del río Llobregat. Las carencias históricas del Barcelonès Nord en materia de infraestructuras y equipamientos ha de verse compensada por decisiones estratégicas conjuntas que articulen las diferentes centralidades urbanas existentes o con potencial de serlo, como es el caso del Sector de Montalegre, con el objetivo de generar sinergias positivas entre los agentes implicados y corregir de esta manera los déficits del Plan en la definición de estrategias metropolitanas. Aprovechando la privilegiada posición del Sector de Montalegre en Tiana, tanto por su proximidad al Parque Natural de Serralada de Marina como a un futuro eje viario de importancia intercomarcal que comunicará el Barcelonès Nord con el Vallès, se propone un conjunto de actividades orientadas hacia el ámbito medioambiental con el objetivo de que, a partir de la especialización en un campo con proyección de futuro y actualmente inexistente en la zona, le proporcione al sector un valor añadido que le permita convertirse con el tiempo en una centralidad urbana.

The future construction of the tunnel in la Conreria, a new way of big capacity which will connect Badalona with Mollet and Santa Perpetua de Mogoda, since it runs along the lower area of Vall of Montalegre in the municipality of Tiana, it will allow its town hall to rearrange the adjacent area, a zone which is degraded nowadays and in a condition of urban irregularity. The new distribution of program which will include green areas, facilities and clean activities, might mean the change of a marginal area into an opportunity one in the village. Not only would this preserve the natural and cultural valules of the surroundings but also it would promote a high value productive sector which is a must taking into account the current crisis and the globalized world we live in. If the objective of the distribution of Montalegre is that it becomes a hub, it cannot be restricted to a local level and rely on the urban project as the tool to define it, as current urban and spatial planning state, including the Metropolitan Spatial Plan of Barcelona, which is a point of reference for the local metropolitan administration. This plan, which has been published recently, puts forward some actions related to the different systems that configure the territory, although it does not establish any guidelines that are explained from a strategic point of view. In order to promote a more sustainable city model, it is necessary, therefore, to give a new meaning to the area. This new meaning should not be based on the traditional growth of urban areas towards the outskirts. On the contrary, it should be focused on networks. This new approach, based on the theory of urban planning in networks, is related to urban ecology whose aims are environmental quality and efficiency of material flows. Urban ecology defines the city and the territory taking as a starting point the integration of urban centralities with transport networks, mainly those of public means of transport. The new reading of the territory, understood as the connection of urban centralities, entails a change in scale which goes beyond the limits of municipalities. In this sense, the analysis of the strategic projects intended to be carried out in the Barcelona Metropolitan Area, show the fact that the cities from Barcelonès Nord are not balanced from a territory’s point of view: those in Barcelonès Nord and the rest that are part of the conurbation in relation to the city of Barcelona and the zone that surrounds the mouth of the river Llobregat. Joint strategic decisions that make the different urban centralities that exist or that are likely to exist, like Montalegre Sector, come together must compensate for previous shortages in infrastructures and facilites in Barcelonès Nord. The objectives are to create positive synergies among the agents which are part of it and to correct lacks of the urban planning in the definition of metropolitan strategies. In order to take advantage of the location of Montalegre Sector in Tiana, because of its proximity to the Serralada de Marina’s Natural Park and a very important way which will connect Barcelones Nord with Vallès, a group of activities is put forward. These are based on the environmental field and have the following aim: to give the sector a high value in order to become an urban centrality in the long run.