Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

Report for the scientific sojourn at the School of politics and international relations, of the University College of Dublin, United Kingdom, from 2007 to 2009. The main aim of the current project was to contribute to the analysis of intergovernmental negotiations in the European Union (EU). First, it has studied the negotiation strategies of member states in intergovernmental negotiations in the EU, for which it were developed a typology of negotiation strategies, distinguishing between hard (conflictive) and soft (cooperative) bargaining. The main conclusion was that actors differ in their choice of strategies, with an actor’s relative power in the negotiations explaining which strategy it adopts. Secondly, it were analysed the ratification of the outcomes of intergovernmental negotiations, focusing on the use of referenda. The research showed that referenda are often used as a tool in the electoral competition between political parties, casting doubt on claims that the main purpose of referenda is to influence member states’ relative power in intergovernmental negotiations. Finally, it has been studied the role of societal actors in influencing these negotiations in the EU. The empirical evidence clearly shows that the extent of lobbying done by societal actors on EU matters is often underestimated.