S’estudia el discurs final d’un fiscal en un cas d’assassinat. El judici té lloc a Barcelona, l’any 1993, al llarg del treball ens hi referim com a cas AudBcn2-3Feb93. Aquest projecte final de carrera és el resultat del tractament d’aquest discurs oral, és a dir, una esmerada anàlisi estadística textual, prenent com a exemple un text argumental. En aquesta anàlisi s’hi han integrat diferents tècniques i mètodes. En dret, l’argumentació s’usa en els judicis per tal de provar i comprovar la validesa de certs tipus d’evidència. Estem parlant d’una tècnica d’expressió (oral o escrita) que es preocupa principalment d’arribar a conclusions a través del raonament lògic. Així doncs, podem afirmar que la qualitat en l’argumentació té molta importància en un judici. Tant és així que existeixen cursos que ofereixen formació a advocats i fiscals en base a proporcionar tècniques argumentals i mecanismes de raonament judicial en el marc d’un discurs final. La motivació inicial rau en la petició d’un grup del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Facultat de dret de la UAB, dirigit per Pompeu Casanovas. L’equip va haver d’estudiar aquest discurs i la proposta de treball és, precisament, segmentar-lo i analitzar-lo mitjançant mètodes estadístics. Afegim-hi, a més, com a element important de motivació, el fet que es pugui aplicar la feina feta en l’avaluació de la qualitat d’altres discursos. Com a principal objectiu d’aquest projecte s’hi estableix l’anàlisi, mitjançant tècniques estadístiques, de la trajectòria d’un text. Més concretament, es pretén exposar i aplicar una metodologia per tal de descobrir l’estructura interna d’un discurs argumental, o sigui, estudiar conjuntament la forma del discurs i el flux d’arguments a través de la trajectòria de les seves parts. En general, es vol arribar a entendre l’anàlisi de textos des d’un punt de vista estadístic. En conseqüència, s’estudia el text de manera totalment objectiva, prenent com a úniques dades les que ens ofereix el propi text, és a dir, els mots i frases dels quals es nodreix el conjunt total. D’aquesta manera, es proposa una alternativa a l’anàlisi feta a partir de tècniques lingüístiques. Mitjançant aquest estudi es vol desvelar l’estructura bàsica del text en qüestió, no pas comparar diversos textos. Usualment, l’estadística textual s’aplica en la comparació de textos amb la finalitat d’estudiar diferències entre autors o, fins i tot, entre textos d’un mateix autor. En aquest cas, se’ns proposa el repte d’efectuar l’anàlisi en un sol text.