L’any 2002 l’Unió Europea va iniciar un procés, anomenat procés de Copenhaguen i que tenia entre els seus objectius la millora de la qualitat de la formació professional europea. Entre totes les propostes sorgides d’aquest procés, aquest treball pren com a punt de partida la idea d’orientar la formació professional cap a l’assoliment de competències professionals, amb l’objectiu d’apropar els aprenentatges adquirits durant el període formatiu amb les necessitats reals del mercat de treball. El fet d’orientar la formació professional a l’assoliment de competències professionals es contraposa amb l’estructura clàssica dels cicles formatius que es basen en mòduls, normalment associats a determinats continguts. Durant el curs l’alumne que realitza un determinat cicle formatiu intenta superar amb èxit tots els mòduls del mateix i això hauria de garantir que l’alumne adquireix les competències professionals pròpies del cicle formatiu. Ara bé, tenint en compte que el que interessa a la formació professional és l’adquisició de competències professionals, és possible que un alumne que no hagi superat amb èxit tots els mòduls hagi pogut assolir igualment les competències professionals pròpies del cicle? En aquest treball s’agafa aquesta hipòtesi com a afirmativa ja que determinades competències es tracten de diversos mòduls diferents i, per tant, l’alumne pot haver adquirit aquesta competència per diferents vies i en diferents moments del cicle formatiu. El problema es planteja quan cal avaluar si l’alumne ha adquirit aquesta competència sense que hagi superat amb èxit tot els mòduls. Per intentar donar resposta a aquest problema el treball analitza totes les unitats formatives del cicle formatiu d’Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes. Es planteja una metodologia per comparar diverses unitat formatives i veure fins a quin punt contribueixen a la consecució de la mateixa competència professional i s’acaba proposant un seguit d’unitats formatives que podrien ser compensables a partir d’altres unitats formatives. Aquest treball té la seva aplicació pràctica en el fet que permet la presa de decisions a les juntes d’avaluació, per tal de decidir si un alumne pot veure com se li compensa una unitat formativa que no ha superat amb èxit si es demostra que té les competències professionals del cicle formatiu plenament assolides.