Durant l'última dècada han sortit un munt de dispositius que utilitzen sensors o motes pel monitoratge i control de les coses. Gràcies a l'evolució en prestacions i mida que ens ofereix la telemàtica actual, disposem de sensors capaços de comunicar-se sense cables, tenint una autonomia pròpia. Aquest tipus de dispositius ens permet obrir un gran ventall d'oportunitats per dissenyar i crear tot tipus d'aplicacions, protocols i sistemes capaços de facilitar el treball a l'usuari i així mateix reduint costos. Les xarxes de sensors sense fils també anomenades WSN per les seves sigles en anglès, poden estar composades per desenes de sensors, o fins i tot milers de petits computadors que operen amb bateries anomenades motes i que son distribuïdes sobre un ambient d'interès particular. Cada node o mota en una xarxa ad-hoc recol·lecta dades del seu ambient. Cada node sensor, pot enviar les dades recol·lectades als seus veïns, aquest a la seva vegada als seus propis veïns i així successivament, fins que la informació arriba al seu destí específic, on serà processada per un ordinador base, on es compila tota la informació de les motes en un temps real. Les aplicacions d'aquestes xarxes de sensors sense fils son infinites, des de la monitorització d'un camp de cultiu, el seguiment dels animals en el seu habitat natural, control de la pressió dels neumàtics del cotxe, fins el seguiment mèdic d'un pacient. Tot això és possible amb les xarxes de sensors per la seva infraestructura bastant simple, o que a vegades ni té, pel seu baix cost d'instal·lació, la seva llarga vida de les bateries i la seva fiabilitat en les transmissions de dades. Tot això està regulat per l'estàndard 802.15.4 on expliquem més detalladament les capes que actuen, els seus mecanismes de funcionament, a més de la compatibilitat entre les diferents tecnologies sense fils i els diferents protocols d'encaminament. I tot això te com objectiu trobar noves tècniques que suprimeixin les ineficiències en el consum d'energia que disminueixen la vida de la xarxa.