Els processos torrencials són un dels riscos geològics més importants, ja que causen nombrosos danys: talls de carreteres, enderrocament de ponts o preses, i fins i tot l’arrossegament de poblacions, etc. Al nostre país, el factor desencadenant és principalment la pluja que pot provocar trencaments superficials transformant-se en un corrent d’arrossegalls. Com a conseqüència d’un increment del cabal del flux hiperconcentrat i la incorporació progressiva de sediments, el flux també pot derivar en corrent d’arrossegalls. Aquesta tesina forma part d’un projecte, dirigit per la Universitat Politècnica de Catalunya, anomenada DEBRIS-CATCH que va començar l’any 2009 i que avui en dia encara està actiu. La zona d’estudi està situada al Barranc de la Runada ( l’Esbornada ), també anomenat el Rebaixader, al sud de la població de Senet. El projecte consisteix en la instrumentació del barranc amb sensors de mesura: precipitació, vibracions en el terreny creades pels sediments que es mobilitzen en cada possible procés torrencial, la velocitat del seu front i el calat al que arriba cada possible event. El que s’ha fet en aquesta tesina és avaluar, quantitativament, els canvis que provoquen els processos torrencials al barranc d’estudi. D’aquesta manera es pot crear una relació entre la precipitació i els possibles processos torrencials que hi tenen lloc. Aquesta precipitació es té gràcies als sensors instal·lats. S’ha utilitzat una metodologia on relaciona la quantitat de material que s’ha mobilitzat amb un valor d’activitat. Durant aquests tres anys d’estudi del barranc, s’ha pogut treballar amb un total de 216 fotografies preses en el camp després de cada possible event. Amb totes les àrees i volums observats en les fotografies, gràcies a l’estadística convencional, s’ha pogut crear una taula de valors que després han estat aplicats a cada interval de temps de l’estudi. Un cop amb aquests valors d’activitat, s’han comparat amb volums obtinguts pels sensors i dos vídeos que s’han fet de dos possibles events. Amb aquesta relació, valor d’activitat-volum, d’alguns intervals, s’ha pogut interpolar la resta de valors per poder calcular un volum total de sediment mobilitzat per cada any d’estudi. Aquestes dades s’han comparat amb una aproximació, de volum de sediment mobilitzat, que s’ha calculat en un període de 52 anys. Això ha estat possible gràcies a les ortofotos del barranc S’ha de dir també, poder haver errors de tot tipus, en la visió de fotografies, en l’estimació de volum de les ortofotos i en les dades preses pels sensors. Tot i així, amb els resultats que s’han obtingut, s’ha pogut veure que amb el mètode emprat, l’error no és molt gran i que s’ha adaptat prou bé a la realitat Finalment, s’ha pogut concloure que la pluja és la detonant principal dels processos torrencials, quan més precipitació tinguem, més sediments es mobilitzaran. Un dels problemes que s’ha trobat, han sigut els resultats obtinguts pels geòfons, ja que les vibracions que es tenen, no es poden relacionar massa bé amb el volum obtingut ja que aquests sensors depenen de molts altres paràmetres que s’han de controlar més detalladament.