El sistema nerviós central (SNC) i el sistema immunitari (SI) estan estretament connectats. Es produeixen nombroses alteracions en el sistema immunitari després de la isquèmia i la inflamació es reconeix com una de les principals causes de la progressió de la lesió isquèmica. És molt important determinar el paper de les diferents cèl•lules implicades en la resposta immunitària i inflamatòria després de la isquèmia i el perfil de citocines que s’alliberen. A partir de l’estudi de les diferents poblacions de leucòcits en sang circulant després de la isquèmia, hem determinat que la subpoblació de monòcits (CD43high/CD11bhigh) augmenta a 48h de manera proporcional al volum d’infart. Aquesta població està formada per dos subtipus descrits de monòcits, els no clàssics (CD43high/Ly6C-) i els intermedis (CD43high/Ly6Cdim), i sembla expressar un perfil de citocines anti-inflamatòries així com una major capacitat fagocítica. Per altra banda, observem la presència de CD43 en el cervell i la seva degradació a 4 dies després de la isquèmia. També s’observa l’aparició de la fracció soluble del CD43 en el parènquima cerebral després del trencament de la barrera hematoencefàlica. Addicionalment, hem estudiat com s’alteren els canvis a nivell immunològic en ratolins deficients en CD69 i hem observat una pitjor progressió del volum d’infart en els animals CD69KO. A més a més hem volgut esbrinar el paper dels limfòcits utilitzant ratolins RAG (-/-) que tenen infarts més petits que els WT, però quan aquests careixen de CD69, tenen infarts significativament més grans. En l’estudi del procés inflamatori en la isquèmica, hem treballat amb ratolins deficient en ApoE i IL10. Pel que fa als ratolins ApoE (-/-), observem que tenen un volum d’infart més gran a les 24h i que es manté fins als 4 dies, i proposem que NFkB pot tenir un paper molt rellevant en aquest procés. Pel que fa a la IL-10, els animals deficients en aquesta citocina presenten un volum d’infart major i una expressió de citocines proinflamatòries més alt. A més a més, els ratolins IL10 KO presenten uns nivells de IL-12 més elevats de manera basal, i proposem que això és degut a la falta de la IL-10 per a inhibir la via.

The central nervous system (CNS) and the immune system (IS) are connected. There are many alterations in the immune system after stroke and the inflammation is known as one of the main causes of ischemic damage. In the study of different subpopulations of peripheral blood leukocytes after cerebral ischemia, we have firstly found a subtype of monocyte (CD43hihg/CD11bhigh) which increases 48h after the ischemic insult and its number correlates with the infarct volume. This population contains two subtypes of monocytes known as non classical (CD43high/Ly6C-) and intermediate (CD43high/Ly6Cdim), they seem to have a non-inflammatory profile and a high phagocytic capacity. Secondly, we observe the expression of CD43 en the brain and the degradation of this protein 4 days after the ischemia. We also detect de soluble fraction in the brain parenquima after brain blood barrier breakdown. Additionally, we have studied the immune changes in mice lacking CD69 and we have found that these mice have worse progression of the ischemic damage. Furthermore, we have tried to elucidate the role of the B and T limphocytes using RAG (-/-) mice that have smaller infarcts than the WT mice; but when they also lack CD69, they turn to have statistically bigger infarcts. We have worked on inflammation in stroke working with two modified strains, the ApoE knock-out (KO) and the IL-10 KO mice. We see that the Apo E (-/-) have bigger infarcts 24 hours after ischemia and the changes remain until day 4. The IL-10KO mice show also bigger infarcts but also a higher expression of proinflamatori cytoquines in the brain. At the moment, we are trying to elucidate the role of the IL-12 in this model, as we see higher levels of IL-12 in astrocyte cultures of IL-10 KO mice after LPS treatment.