Actualment els biocarburants ocupen una important àrea d’estudi, essent el biodièsel i el bioetanol els més utilitzats en el nostre territori. La major part d’aquests biocarburants són de primera generació i la seva fabricació a gran escala presenta seriosos problemes ambientals i socials a causa de la gran demanda de terres agrícoles [1-2]. Tot i això, la necessitat de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle n’incrementa la seva demanda. Actualment, és interessant pensar en implementar altres biocarburants no presents al mercat espanyol, com és el cas de l’oli vegetal fabricat a petita escala. La producció d’oli vegetal és més senzilla que la de biodièsel, doncs inclou menys processos i menys consum energètic. L’oli vegetal obtingut del premsat de llavors de plantes oleaginoses es pot usar com a biocarburant realitzant una petita modificació al sistema d’alimentació dels motors dièsel convencionals. En alguns països europeus, com Alemanya i Dinamarca, ja s’utilitza l’oli vegetal com a biocarburant, principalment en maquinària agrícola, mentre que a Espanya no es troba a les gasolineres i només el fan servir alguns particulars [3]. Aquesta fitxa mostra els resultats econòmics de la introducció de la colza en la rotació de conreus clàssica a la zona de l’Anoia i l’autoconsum de l’oli de colza com a biocarburant en maquinària agrícola. Els resultats s’han obtingut mitjançant un model desenvolupat per a calcular el benefici obtingut en una explotació a partir de paràmetres com els rendiments de les collites de la zona de l’Anoia. Es considera l’oli fabricat a partir de la llavor de colza, ja que és possiblement la planta oleaginosa que millor s’adapta al clima mediterrani.