Els processos de comprensió lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognició en les seves dues vessants: supervisió i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussió en la comprensió lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüestió s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensió), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisió. També es va elaborar una prova de comprensió lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relació entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensió lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensió. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensió, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relació significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisió i el control en la comprensió lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisió, control, i resultats de comprensió. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacció entre els processos de supervisió i control en la comprensió lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposició a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensió lectora.

Reading comprehension is a complex process that requires the conscious and self-regulated use of the two main components of metacognition (monitoring and control). The aim of this study is to analyze the relations between these two components, and reading comprehension performance. The reading process used by 60 secondary school students was examined. Participants read and, if necessary, reread an expository text, made metacognitive judgements, and answered reading comprehension questions. The presence and the kind of rereading were considered as a measure of control, while metacognitive judgements were analyzed as a measure of monitoring. Reading comprehension questions were constructed to measure different comprehension levels, from a superficial to a deeper level. A relationship between the accuracy of metacognitive judgements and reading performance was found; readers who understand the text best tended to best monitor their comprehension of the text. Also rereading proved to be effective to improve reading performance, as participants showed better comprehension after rereading. Finally, a significant relationship between the accuracy of metacognitive judgements and rereading was found. On the one hand, these results emphasize the importance of monitoring and control in reading comprehension, and offer some evidence to explain the complex relationships between monitoring, control, and reading performance. Moreover, the reading process and the aim the reader pursues with rereading arises as an important issue that needs to be addressed to better comprehend the interaction between monitoring and control processes in reading comprehension. On the other hand, our results have valuable educational implications, as they provide evidence of the importance of teaching metacognitive processes from a strategic approach, as opposed to a technical approach, in order to really improve reading comprehension.