Uns dels elements més importants en una turbina Francis són els àleps directrius, un conjunt de pales d’acer que regulen el cabal de l’aigua que circula a través de la turbina per generar energia cinètica. Aquests àleps pateixen un desgast superficial degut a l’abrasió amb la sorra i altres partícules sòlides que conté l’aigua, provocant una disminució de rendiment a la turbina. L’objecte d’aquest projecte és l’estudi i comparació de possibles solucions per evitar el desgast superficial mitjançant noves tecnologies com per exemple, la projecció tèrmica per alta velocitat (High Velocity Oxigen Fuel). Concretament es fa una comparació entre dos equips de projecció tèrmica per HVOF: Un refrigerat per aigua i l’altre refrigerat per aire. El procediment és el mateix però les condicions en les què es diposita el recobriment són diferents. La pols utilitzada en la projecció conté majoritàriament carburs de tungstè, un 10% de cobalt i un 4% de crom. La memòria del projecte que es presenta està estructurada en una primera part en la que es defineix i es descriu què és una turbina Francis i com funciona així com es resumeix els principis en el què es basa la projecció tèrmica i les seves principals tècniques i aplicacions. Seguidament es mostra el procés experimental que s’ha seguit tan per l’obtenció del material a estudiar com per la seva caracterització microestructural i mecànica. En la tercera part, s’exposen els resultats provinents de l’aplicació de tècniques de microscòpia i de la realització d’assaigs que tenen com a finalitat avaluar l’adherència del recobriment i la seva resistència al desgast per abrasió. L’anàlisi dels resultats s’ha dut a terme comparant els dos equips de projecció tèrmica entre sí i considerant l’efecte del recobriment envers provetes sense cap tractament superficial. Finalment el darrer capítol està dedicat a les conclusions obtingudes de l’estudi.