El objectiu d’aquest projecte es el d’automatitzar el procés industrial de preparació de llunes laterals de cotxe i la peces que uneixen el vidre amb el mecanisme alça vidres. Aquestes peces li diem “holders”. Aquest procés es realitzava de forma manual i tenia problemes de temps de resposta, perillositat dels operaris al tractar amb productes químics que emeten gasos tòxics, risc elèctric per als operaris, manca de verificació dels processos realitzats, consums elevats tant de components químics com elèctrics, i poca precisió en el procés. S’ha dissenyat i construït dues màquines per preparar el vidre i dues per preparar holders. La màquina que prepara el vidre realitza automàticament el focalitzat del vidre, l’aplicació d’un “netejador” i després la posterior neteja de la zona. La única operació que es realitza manualment es la càrrega / descàrrega de vidre. La màquina que prepara els holders també requereix d’alimentació manual dels holders en unes cel·les d’una cinta transportadora, un cop a la cinta passa per diferents estacions on de forma totalment automàtica neteja el holder mitjançant aplicació de plasma, dosifica el adhesiu de poliuretà sobre la superfície superior de la peça i finalment verifica l’aplicació correcte del adhesiu mitjançant una càmera de visió artificial. A partir d’aquí entrega la peça a final de línea on un operari ho retirarà. Existirà un control de qualitat que tindrà en compte diversos factors com: el temps que es triga en retirar la peça després d’haver aplicat el poliuretà, l’aplicació de plasma i el posicionament de la peça i el PU. Hi haurà un semàfor a la entrega de les peces indicant si la peça es bona o no. L’execució del projecte a passat per les fases d’estudi, proves de laboratori, disseny 3D, compra de materials, assemblatge, programació, fabricació primeres peces, proves de laboratori, ajustos finals, i fabricació en sèrie. Dificultats més grans: - En la fase de disseny en 3D en Solid Works, la part més complicada ha estat la de poder focalitzar 8 models diferents de vidre en una mateixa màquina. Finalment s’ha solucionat creant dues plantilles verticals diferents per cada 4 models de vidre. - Un altre problema de disseny ha estat el com netejar el vidre en la zona on s’ha aplicat cleaner, i el material que s’utilitzi com es va canviant cíclicament. Això s’ha solucionat instal·lant uns posicionadors angulars que subjecten unes tires de filtre tèxtil en forma circular i cada x cicles gira per anar utilitzant sempre filtre sec i net. Finalment les màquines estan instal·lades a Valladolid i estan en ple funcionament. El client ha revisat les instal·lacions i ha donat el vist i plau per la fabricació en sèrie del vehicle després de verificar als seus laboratoris el resultat de les peces fabricades. La conclusió es que s’ha dissenyat 2 màquines que serveixen per preparar vidre i holders de forma automàtica i que si es vol implementar en altres models només s’ha de crear noves plantilles per als vidres i holders i afegir els paràmetres al programa del autòmat.