El projecte ha consistit en l’estudi dels poliuretans mats com a revestiment del cuir. Per una part s’ha desenvolupat un uretà mat en base policarbonat, i per una altre banda s’ha estudiat l’optimització d’un uretà mat en base poliester prèviament existent. Finalment, s’ha realitzat la comparativa de les propietats d’un uretà en base policarbonat versus un uretà en base poliester. Per tal de procedir a una optimització de la tonalitat de mat del poliuretà en base poliester, s’ha realitzat una sèrie de canvis de variables. Primerament s’ha procedit a la igualació de la viscositat de diferents lots que presentaven diferències de tonalitat. En un segon pas s’ha estudiat l’efecte de la dispersió de la càrrega augmentant el percentatge de dispersant de la fórmula, afegint n-butilglicol, disminuït el percentatge de càrrega i variant el procés de fabricació. En un tercer pas s’ha realitzat un canvi de càrrega, per tal de millorar l’afinitat de la càrrega amb la base uretà. Finalment l’opció possible ha estat canviar l’uretà base, per una base uretà amb propietats similars. En la segona part del projecte s’ha caracteritzat mitjançant les tècniques de SEM (microscòpia electrònica de rastreig), TEM (microscòpia electrònica de transmissió), colorimetria i microscòpia interferomètrica, els recobriments aplicats en la primera fase del projecte. Mitjançant SEM, s’ha observat que la diferència de tonalitat dels diferents lots és deguda a la diferent rugositat de la superfície. El TEM ha confirmat que la distribució de la càrrega és heterogènia a nivell microscòpic, i aquesta es distribueix de forma homogènia a nivell macroscòpic. La colorimetria ha confirmat l’aspecte visual, però no es una tècnica amb suficient precisió per poder parametritzar les variables realitzades. Per una altre part s’ha desenvolupat un policarbonat de la capa superior de la pell (top) mat, basant-nos en productes prèviament existents. El mercat de sortida es bàsicament automobilístic. S’ha realitzat un estudi de viabilitat econòmica que confirma la seva viabilitat. Finalment, s’ha comparat les propietats de l’uretà en base poliester versus l’uretà en base policarbonat mitjançant assaigs de tracció i assaigs de duresa dels films.