La idea d’aquest projecte sorgeix del descobriment d’una necessitat bàsica en el transcurs dels primers anys de carrera. Degut a l’important temps dedicat tant a estudis, com pràctiques i classes, es descobrí una manca completa de temps en segons quines situacions per a mantenir una alimentació sana. L’experiència principal dels qui van idear inicialment aquest projecte indicava la necessitat d’un sistema d’escalfament dels aliments casolans de les carmanyoles que no estigués vinculat a una font de corrent elèctric ni a electrodomèstics (com ara el microones). L’objectiu que es persegueix amb aquest projecte és el d’aconseguir una major comoditat i menor dependència per part de l’alumnat de les instal·lacions d’escalfament de menjar de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. Per assolir l’esmentat objectiu s’ha proposat la creació d’una carmanyola que per si mateixa sigui capaç d’escalfar el menjar fins a una temperatura adequada. El sistema que s’ha ideat consta d’una reacció química exotèrmica amb base aquosa que es pretén assoleixi temperatures entre els 70 i els 90ºC en un temps relativament baix (entre 3 i 10 minuts). Un altre dels objectius principals és que els residus produïts no suposin un problema per al medi ambient. És a dir, que el pH final obtingut de la barreja de sals i aigua sigui neutre, i es pugui abocar a l’aigüera, sense perill de cremades químiques o intoxicació per inhalació de gasos. Cal comentar que existeixen precedents importants de sistemes similars als que es presenten en aquest projecte. La diferència però, és que en el cas que ens ocupa s’ha millorat el disseny, imposant una característica bàsica: la capacitat de que el producte exposat pugui ser usat tants cops una carmanyola qualsevol. Tot i que el disseny ha resultat complexa en alguns punts, i inclús conflictiu, el resultat final s’estima més que satisfactori.