El podrit en vinya és una de les principals malalties criptogàmiques que comporta grans pèrdues econòmiques en provocar una davallada en la quantitat i la qualitat del producte final. El principal agent causant del podrit en vinya és la Botrytis cinerea, encara que altres fong tals com: Aspergillus niger, Alternaria sp., Rhizopus nigricans, Cladosporium herbarum i Penicillium sp., també poden causar-la. Aquestes malalties es controlen bàsicament mitjançant l’ús de fungicides, però l’aparició de poblacions resistents, la progressiva reducció de matèries actives a la UE i l’increment de superfície de conreu ecològic obliguen a cercar alternatives als fungicides de síntesi, entre les que es troben els extractes vegetals. Espècies vegetals com Matricaria chamomilla, Equisetum arvense i Urtica dioica es venen utilitzant com a fungicides en certs sistemes de producció, encara que es té poca informació de la seva eficàcia en front agents causants de podrit en vinya. L’objectiu d’aquest treball va ser determinar l’eficàcia “in vitro” i “ex vivo” d’extractes aquosos (1:10 p/p) de camamilla, cua de cavall i ortiga sobre el desenvolupament miceliar dels agents causants del podrit, i la progressió de la malaltia en fulla, respectivament. Es van aïllar quatre fongs procedents de parce·les gestionades en sistema convencional sense tractaments antibotritis (1), amb tractament antibotritis (2), de sistema de producció ecològica (3) i de producció biodinàmica (4). Els fongs van ser aïllats a partir de baies que presentaven símptomes de podrit. Dos aïllats van ser identificats com a Botrytris cinerea (F1 i F3), i els altres dos com a Fusarium spp. (F2 i F4). Es va estimar la taxa de creixement diària del micel·li en patata-dextrosa-agar suplementat amb concentracions de 0, 1, 5, 10 i 50% d’extracte vegetal i incubats a 25oC i foscor. Així mateix, es va contrastar la severitat de la malaltia en fulla de vinya tractada amb extractes vegetals al 50% i incubades a 25oC i foscor en condicions de cambra humida respecte al control tractat amb aigua. En totes les relacions aïllat-extracte-dosis es va donar algun tipus d’efecte. Els aïllats de Botrytis cinerea van ser els únics en presentar efectes d’inhibició. Es va arribar a inhibir un 30% el creixement de Botrytis cinerea en extracte de camamilla al 50% i en extracte de cua de cavall al 10%. L’extracte d’ortiga va presentar els valors més baixos d’inhibició però els més alts en inducció, arribant a valors del 90% a concentracions del 50% per l’aïllat F2. En igualtat de condicions, mai van coincidir els efectes de les soques d’un mateix fong. En general, no es poden extreure conclusions consistents sobre els efectes d’inhibició i d’inducció dels extractes vegetals en els agents causants del podrit, degut al baix nombre de soques utilitzades en aquest treball influenciades per la variabilitat intraespecífica i interespecífica.