L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzar l’emergència de les males herbes en cereals en funció dels factors ambientals que influeixen sobre aquesta. L’estudi s’ha dut a terme amb quatre espècies: Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus diandrus. Mitjançant el càlcul dels graus dia, graus termals i graus hidrotermals acumulats, s’han relacionat els efectes que la temperatura i l’aigua tenen sobre l’emergència, aplicant el model de temps termal i temps hidrotermal. Partint d’un assaig dut a terme a les poblacions de Calaf i Igualada s’han caracteritzat les dues espècies més abundants segons les dades del mostratge realitzat durant tot el cicle del cultiu, Lolium rigidum i Papaver rhoeas. A Calaf la població de Lolium rigidum és 3.78 vegades més gran que la de Papaver rhoeas. El 50% de l’emergència a camp es completa amb: 145.58 graus dia, 132.06 graus termals i hidrotermals* per Papaver rhoeas i, 409.5 graus dia, 376.24 graus termals i hidrotermals* Lolium rigidum. A Igualada la població Papaver rhoeas és 1.9 vegades més gran que la de Lolium rigidum El 50% d’emergència es completa amb: 133.6 graus dia, 87.4 graus termals i hidrotermals* per Papaver rhoeas i, 245.87 graus dia, 231.63 graus termals i hidrotermals* per Lolium rigidum. D’altra banda, en un assaig d’emergència dut a terme a Caldes de Montbui, amb Lolium rigidum, Papaver rhoeas, Avena sterilis i Bromus diandrus, es va determinar mitjançant les dades d’humitat i temperatura del sòl, la corba d’emergència de les quatre espècies amb el model de temps hidrotermal. Per dur a terme el càlcul dels graus hidrotermals va ser necessari fer un assaig per determinar el potencial hídric base per a la germinació de les llavors de les quatre espècies estudiades. Els resultats obtinguts van ser: -1.32 MPa Bromus diandrus, -0.69MPa Avena sterilis i - 0.58 Lolium rigidum. L’únic cas en què no s’ha pogut fer el càlcul ha estat per a Papaver rhoeas, ja que aquesta no ha germinat en l’assaig i no s’ha obtingut el seu potencial hídric base. El model hidrotermal permet relacionar alhora temperatura i humitat i, descriu i quantifica els efectes que tenen sobre l’emergència de les llavors. Amb els resultats obtinguts als assaigs s’ha arribat a la conclusió de que el model de temps hidrotermal, ha estat el que millor defineix l’emergència observada de les males herbes en el camp aquell any, i per tant, pot ser una bona eina per la presa de decisions sobre el moment d’aplicació de tractaments.