L’estudi es va dur a terme en 10 finques, les quals representen 230 ha. de l’àrea del Alt Penedès, per determinar l’eficàcia de l’ús comercial de la confusió sexual per al control de L. botrana. Cada zona experimental tenia una parcel·la testimoni pròxima per tal de poder comparar els resultats. Els difusors de feromona Isonet-L van ser distribuïts just abans de que tingués lloc el vol de primera generació, a una densitat de 500 difusors/ha. i al doble de densitat a les vores. Per tal de confirmar la interrupció d’aparellaments, es van col·locar trampes tipus delta amb feromona sexual TRECÉ a les parcel·les experimentals i als testimonis. El % de glomèruls en primera generació i el % de posta i danys en segona i tercera generació en les diferents parcel·les, es va obtenir a partir del mostreig de 25 raïms escollits al atzar. El nombre de mascles capturats en les trampes atraients s’observava setmanalment. Els tractaments fitosanitaris de suport a la tècnica eren aplicats d’acord amb els llindars establerts per la Normativa de Producció Integrada en vinya. El nombre de generacions detectades en les parcel·les testimoni oscil·lava entre tres i quatre. Un 63% de les parcel·les testimoni van requerir tractaments fitosanitaris, mentre que en zona de confusió es va haver d’intervenir en el 6% de les parcel·les. Adicionalment es va realitzar un anàlisi econòmic per comparar el cost de la confusió sexual amb tècniques de control químiques i microbiològiques. L’ordre econòmic, desde el mètode de control més barat al més car, era: Insecticides organofosforats, insecticides fisiològics, confusió sexual i Bacillus Thuringiensis. La confusió sexual és la tècnica més interessant i econòmica per al control del corc del raïm en viticultura ecològica.