L’equip de Millora Genètica de l’ESAB juntament amb SERIDA (Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario de Asturias) porta un programa d’introducció de gens de resistència assistit per marcadors genètics, en Mongeta del Ganxet (L67), en el què es pretenen aconseguir resistències a l’antracnosi (Colletotrichum lindemuthianun) i al BMV o virus del mosaic. A l’hivernacle del Campus del Baix Llobregat, la majoria dels intents del cultiu les plantes naixien bé però, en arribar a la floració, moltes plantes començaven a mostrar símptomes d’assecament i col·lapse de les fulles i la majoria morien abans que les tavelles arribessin a madurar. En aquests intents es van perdre algunes línies d’encreuaments i, per tant, abans de perdre tot el material es va decidir que era prioritari esbrinar les causes de la mort de les plantes al hivernacle. El disseny experimental ha consistit en cultivar les mongeteres estudiant quatre factors diferents: la localitat, el substrat, l’aigua de reg i els tractaments fungicides. L’excés de salinitat de l’aigua de Castelldefels fa reduir el vigor general de les plantes, endarrereix la floració i, sobre tot, redueix la producció degut a l’elevada mortalitat en les plantes. Per al cultiu en hivernacle, cal disposar-ne d’un en condicions, ben emplaçat i amb un mínim control de temperatura i ventilació. Habitualment, el substrat Compo 100% dóna resultats significativament superiors que els substrats Compo-Perlita, que es troba en segon lloc, i Compo-Sorra, que dóna els pitjors resultats. La millor combinació per tenir plantes sanes i que arribin al final del cicle seria, per ordre d’importància, aigua amb baix contingut en sals, substrat Compo 100%, un hivernacle adequat i un tractament preventiu fungicida espaiat en el temps fins la floració.