Aquest treball es continuació del presentat en 2008 per Roser Catasús Colomé i Carles Fernández Gotzens (estudiants de l’especialitat industries agroalimentàries), i desenvolupat a la mateixa zona d’estudi que el present treball durant l’estiu de 2007. Tant a ells com a Lydia Serrano els vull agrair el fet d’encetar aquest estudi i de facilitar-me doncs la meva feina, ja que encara que la redacció d’aquest estudi ha estat en solitari, ha estat per mi una veritable guia que m’ha acompanyat durant tot aquest esforç. Cal afegir que aquests estudis tenen continuació en el projecte que es realitzarà durant 2009 i 2010 amb tres varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo i Chardonnay), i que va ser mereixedor de la I Beca Cristòfor Mestre i Artigas de viticultura i enologia atorgada per Vinseum (Museu de les cultures del vi de Catalunya), aquest treball serà dut a terme per Roser Catasús i per mi mateix i coordinat per Lydia Serrano.

La teledetecció permet, dintre de l’àmbit de la viticultura de precisió, contribuir a la gestió adequada de la variabilitat espacial (intra i interparcel·la) presents a les explotacions vitícoles, un exemple d’això és la verema selectiva. Amb la utilització d'espectres d'alta resolució (reflectàncies de l'espectre electromagnètic en distintes longituds d’ona, en el visible i infraroig proper) i amb I'infraroig tèrmic, s’obté informació sobre les propietats biofísiques de la vegetació (contingut de pigments, estat hídric, estructura, activitat fotosintètica, etc.), la qual ens permet valorar l’estat fisiològic i estructura de la vegetació. Aquesta seria informació valuosa per la elaboració d’indicadors del rendiment i qualitat que permetin estimar el potencial enològic i ajudin a la determinació del moment òptim de la collita. En condicions semiàrides i sense la possibilitat de reg (Alt Penedès i Anoia), els índexs de vegetació (i.e. SR, NDVI, índex de raó simple i índex de vegetació de diferencia normalitzada respectivament) però, no són indicadors fiables del contingut hídric de la planta, ni tampoc bons indicadors dels canvis fisiològics espacials i/o temporals en condicions d’estres, és per això que s’ha proposat estudiar altres índexs que ens permetin caracteritzar l’estat fisiològic de la vegetació a partir de l’obtenció d’aquests espectres d’alta resolució i de la termometria d’infraroig. L’estudi s’ha fet sobre Vitis vinifera cv. Chardonnay en parcel·les de l’Anoia i l’Alt Penedès (Barcelona), desenvolupant-se el treball de camp a l’estadi de verol pel que fa a la presa de les reflectàncies espectrals (sensor terrestre), termometria d’infraroig i dels paràmetres fisiològics i d’estructura de la planta (superfície foliar exposada, extinció de la llum en la coberta-fIPAR, estat hídric). En aquest mateix període es van prendre imatges espectrals de les parcel·les amb un sensor aerotransportat (resolució espacial = 0,5 metres) de les que s’ha obtingut un índex de vegetació, concretament el PCD (Plant Cell Density). Més endavant, en el moment de la verema, es van determinar paràmetres de rendiment i qualitat. En las condicions d’aquest estudi el desenvolupament vegetatiu s’ha vist condicionat per la disponibilitat hídrica com mostra l’estreta relació entre NDVI i SR amb el potencial hídric al alba (Ψalba, R2= 0.50, p<0.05) i (R2= 0,48, p<0.05) respectivament. És més, l’índex d’aigua (WI) ha resultat un bon indicador de la conductància estomàtica com posa de manifest l’estreta relació establerta amb la diferencia de temperatura entre la coberta i l’aire al migdia determinada a partir de termometria d’infraroig (R2= 0,47, p<0.05). Cap dels dos índexs de vegetació, NDVI i SR, utilitzats àmpliament per l’estima del vigor en vinya, han resultat correlacionats significativament amb paràmetres d’estructura i conseqüentment tampoc s’ha trobat cap relació entre aquests i el rendiment. L’índex NPQI (Normalized Phaeophytinization Index) s’ha mostrat estretament relacionat amb ΔTmigdia (R2= 0.52, p<0.001), el que indica canvis en la composició pigmentaria (como podria ser la degradació de la clorofil·la) associats a fenòmens d’estrès dels ceps. Pel que fa a la qualitat, l’índex SIPI (Structure Insensitive Pigment Index)resultà un bon indicador de pH (R2=0.43, p<0.05) mentre que NPQI estava relacionat amb el GAP (Grau alcohòlic probable) (R2=0.32,p<0.1). L’estreta relació observada entre l’índex SR mesurat a nivell de coberta i l’índex PCD derivat a partir de les imatges obtingudes amb el sensor aerotransportat, mostra la validesa de l’aproximació que s’ha fet en aquest treball en que s’avalua la idoneïtat dels índexs hiperespectrals a nivell de coberta.