L’objectiu d’aquest treball ha estat dissenyar un dispositiu que, instal·lat a la les llantes d’un avió comercial, permeti accelerar les rodes fins assolir la velocitat de l’avió durant la fase d’aproximació. El fet que la velocitat lineal de les rodes de l’aeronau sigui la mateixa que la de l’avió en l’instant de contacte amb la pista, fa que no existeixi fregament entre el pneumàtic i l’asfalt, evitant considerablement, el desgast dels pneumàtics. Per fer l’estudi s’ha escollit com a model virtual, la roda d’un Boeing 737 i, s’hi ha dissenyat a sobre un dispositiu format per pales, l’objectiu del qual, és accelerar aquesta roda mitjançant, únicament, l’aerodinàmica. El conjunt de la roda i el dispositiu s’han sotmès a un procés de simulació mitjançant la dinàmica de fluids computacional que ha permès arribar a unes conclusions sobre la viabilitat de la geometria construïda. Els resultats han demostrat que és possible allargar la vida útil dels pneumàtics d’avions mitjançant la instal·lació d’aquest dispositiu de control de velocitat. Això, a part d’augmentar la seguretat de l’aterratge, suposaria un estalvi econòmic important per a les companyies aèries. Aquest treball ha permès entendre el funcionament d’un potent programa de disseny gràfic, a part dels procediments a seguir a l’hora de configurar correctament una simulació amb un dels programes més important de dinàmica de fluids computacional